Es fa difícil, després de la construcció, dibuixar un rànquing amb els sectors que pitjor estan patint la crisi econòmica. No hi ha empresari o negoci que no es queixi de la seva situació i que perfili un horitzó negre a curt i mitjà termini, un escenari que està generalitzant un pessimisme que tampoc ajuda a afrontar amb empenta i iniciatives el mal moment que travessa el país.

Per això sempre és bo comptar amb un revulsiu o organitzar-se sectorialment per radiografiar els problemes conjunts i buscar-ne solucions profitoses per als col·lectius. És per aquest motiu que s'ha d'aplaudir la iniciativa dels hotelers de treballar de forma unitària per intentar acabar amb pràctiques que a la llarga afecten el sector, com per exemple la guerra de preus. Després de proposar una enquesta a tots els afiliats a través de la seva pàgina web, s'han recollit ja les propostes més insistents, condensades en un document amb 27 punts, que ara s'ha reenviat el text perquè els hotelers, siguin o no afiliats de la UH, en triïn les cinc que consideren més determinants.

Entre les propostes plantejades pels propietaris d'hotels i d'altres allotjaments hi ha conceptes com reforçar els mecanismes de control de la classificació hotelera, establir una moratòria d'hotels, adaptar l'oferta i la comunicació per atreure un turista de target superior, facilitar el crèdit per a la renovació de les instal·lacions o més control i sancions per als hotels que no respectin la llista de preus que el Govern sol·licita anualment.

De la majoria d'aquests punt s'hi porta parlant des de fa temps, però mai s'han arribar a aplicar. La moratòria per evitar noves construccions ha estat sempre en la ment dels diferents governs, mentre que establir una graella de preus aplicables que no rebenti el mercat ha estat també constantment defensat, però les paraules mai s'han traduït en fets. Paral·lelament, el Govern confia que l'obertura econòmica sigui un reclam per a l'ubicació de grans marques de luxe que permetin incrementar els visitants de gran poder adquisitiu, una esperança que no està tant clara: és el peix que es mossega la cua.

Aquest objectiu, tal i com s'està plantejant, implica canviar el model turístic, un repte massa ambiciós per fer-ho únicament amb l'obertura. És més, encara que vagi a la baixa, el mercat espanyol considera sent imprescindible per a la supervivència de l'hoteleria, la restauració, comerç i esquí.

Per això, a banda de pensar en una solució que vingui de l'exterior, es tracta també de posar ordre a casa. Respectar la qualificació i els preus és un bon començament.

Per a més informació consulti l'edició en paper.