El Consell de Ministres va aprovar ahir el Projecte de llei d'inversió estrangera i avui mateix, coincidint amb l'inici del nou període de sessions parlamentàries, entrarà al registre del Consell General per a la seva tramitació. Se n'ha parlat tant els últims mesos –i també l'última setmana, quan se n'ha filtrat part del contingut als mitjans de comunicació– que no es pot dir que hi hagi gaire novetats per explicar.

Sobre la gestió, aquesta es vol que sigui àgil, motiu pel qual el ministeri competent disposarà d'un mes per resoldre les sol·licituds d'autorització d'inversió estrangera. El silenci administratiu, passat aquest termini, i si no s'ha produït cap pròrroga de com a màxim mig mes més, es considerarà positiu.

Jordi Alcobé està convençut que no caldrà dotar el seu ministeri de més recursos humans. Això és perquè el temps que el personal s'estalviarà en no haver de gestionar inversions que suposin una participació inferior al 10% –el ministre, a tall d'exemple, es va referir als paquets d'una o dues accions que inversors estrangers es van voler quedar amb l'ampliació de capital de Caldea– es podrà destinar a les autoritzacions que es puguin sol·licitar a partir del moment en què entri en vigor la llei.

La gran incògnita ara és saber si el nou marc legal, per si sol, atraurà gaire inversors; si el Govern tindrà més feina a valorar sol·licituds o a fer contactes amb empreses i marques que es vulguin atraure cap al país. Ahir, en una trobada informal amb la premsa, el ministre d'Afers Exteriors, Gilbert Saboya, va insistir en la idea que les ambaixades hauran d'anar reorientant la seva funció i convertir-se en «ambaixades econòmiques més que no pas ambaixades diplomàtiques». I altra vegada va parlar de marques de luxe que el turisme d'alt poder adquisitiu reclama quan ve a Andorra: Luis Vuitton, Hermès...

El debat sobre si l'obertura econòmica serà o no serà «al 100%» corre el risc de convertir-se en una discussió bizantina. La gran novetat respecte a la llei actual és que no hi haurà restriccions sectorials. «No hi ha una llista», diu el cap de Govern, Antoni Martí. En canvi sí que hi ha unes clàusules de salvaguarda que inclouen uns criteris de denegació de l'autorització. Aquest és el contingut del text. Hi podem estar més o menys d'acord, però és absurd discutir si això és el 100%, el 90% o el 80%.

El «ministeri competent» haurà de tenir en compte aquests criteris a l'hora de resoldre les sol·licituds. ¿Discrecionalitat? Si el Govern es passés d'arbitrari, a l'inversor estranger sempre li quedaria la Justícia. Però d'entrada, hem de pressuposar que el Govern vetlla efectivament per «l'interès general», que és una d'aquestes clàusules de salvaguarda. I si no és així, als ciutadans sempre ens queden les urnes.

Per a més informació consulti l'edició en paper.