La protecció i solidaritat socials són els principis que inspiren el sistema andorrà de seguretat social, exactament igual que la majoria de sistemes públics de seguretat social que hi ha als països del nostre entorn. Així ho recull la Llei 17/2008, de la seguretat social, al mateix temps que recorda que els orígens del règim de seguretat social al nostre país els trobem a l'Ordinació IV, apartat tercer, del 12 de juliol de 1966, aprovada pel Consell General. Aquest règim es va crear «amb la finalitat de donar cobertura als beneficiaris, als seus drethavents i a les persones a càrrec seu, en situacions de malaltia, de maternitat, d'accident laboral, d'invalidesa i de defunció, incloent-hi en la secció de vellesa el pagament de pensions contributives». Tot seguit, la llei de la seguretat social fa referència a la Constitució i en cita l'article 30: «Es reconeix el dret a la protecció de la salut i a rebre prestacions per atendre altres necessitats personals. Amb aquestes finalitats, l'Estat garantirà un sistema de seguretat social».

En definitiva, el sistema de seguretat social, que garanteix la cobertura de social de determinades necessitats personals, és fruit d'una voluntat col·lectiva recollida al corpus legislatiu i normatiu del país i materialitzada a l'entorn de la CASS. Per tant, cal anar amb molt de compte a l'hora d'abordar la –necessària– reforma de la CASS, tant en la branca general com en la branca jubilació, si aquesta reforma es vol tirar endavant sense deixar de banda aquells principis que inspiren el nostre sistema de seguretat social. És a dir, si la reforma ha de servir per fer viable el sistema, i no pas per canviar aquest sistema per una altra cosa radicalment diferent.

Exposat així, l'advertiment pot semblar abstracte. Però en el moment en què des de la mateixa CASS es posa en dubte la viabilitat de les pensions de jubilació a quinze anys vista i s'aconsella la contractació de plans privats, les alarmes, com és lògic, es disparen. «Tant per tant –dirà algú– deixem de cotitzar a la CASS i, amb els mateixos diners, que cadascú contracti una assegurança privada». Una espècie de bank run que, en comptes de buidar els diners del banc, els buida de la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

Un hipotètic desmantellament de la CASS –o la seva reducció a un sistema assistencial per a casos de precarietat extrema– implicaria carregar-se aquells principis de protecció i solidaritat socials acceptats de manera col·lectiva. Més enllà de consideracions morals, cal tenir en compte el risc de fractura social que això comportaria. Pel que sabem fins ara, les propostes del Govern no van per aquí i, simplement, ens trobem davant d'unes declaracions desafortunades –en la seva forma–, que en qualsevol cas alerten de la necessitat de fer viable el sistema de què ens hem dotat.

Per a més informació consulti l'edició en paper.