Els ministres de Justícia de la Unió Europea va aprovar el setembre, després d'un any i mig de debats, crear una euroordre de protecció per a dones víctimes de la violència de gènere, una iniciativa promoguda per Espanya durant la seva presidència de la UE.

L'objectiu de l'euroordre és que qualsevol mesura de seguretat dictada per un Estat membre per protegir una persona amenaçada, per exemple una ordre d'allunyament per a un maltractador, s'executi també automàticament en qualsevol altre país de la UE a què la víctima es traslladi . Si l'agressor la incompleix, el país és encarregat d'executar-la i d'imposar sancions penals o d'altre tipus.

En aquests moments no es pot citar ni un sol país europeu que hagi pogut eliminar la violència contra les dones de les seves societats. En uns hi ha més visibilitat del problema perquè hi ha estadístiques i un poder polític sensibilitzat però també ens trobem amb països avançats que amaguen les seves dades. Altres, com el Regne Unit, engloben la violència de gènere en violència domèstica, que agrupa altres tipus d'agressions.

Els països nòrdics, tan envejats pel seu estat de benestar i per les seves polítiques d'igualtat, tenen els nivells més alts de violència de gènere a Europa.

A Andorra també augmenten els casos, potser no tant perquè hi hagi més violència masclista, sinó perquè s'ha treballat activament en protegir i en conscienciar a les víctimes i els seus familiars. Amb tot queda camí per recórrer, com molt bé va recordar el comissari europeu de Drets Humans, Thomas Hammarberg, en la seva visita de dos dies a Andorra, que va demanar a les autoritats andorranes majors esforços» en la prevenció de la violència domèstica i la discriminació així com un control independent dels estàndards dels drets humans. Hammarberg va recomanar donar prioritat a l'assistència a les víctimes de la violència de gènere, així com ampliar el període en el que se'ls proporciona allotjament, i sobretot el comissari va afegir a les seves recomanacions un major ús de les ordres restrictives per a què els agressors abandonin la llar familiar i no hagin de ser les víctimes les que hagin de marxar, així com l'adopció d'una llei específica sobre violència de gènere.

Per tant, els ciutadans poden estar mitjanament satisfets del treball constant que s'està desenvolupant en aquesta matèria tant preocupant, però hi ha deures que s'apunten des d'Europa que demostra que encara s'ha de fer un major esforçdavant una problemàtica greu que no para d'augmentar.

Per a més informació consulti l'edició en paper.