La decisió de la cònsol de Sant Julià de Lòria ha desfermat una tempesta no únicament política, sinó ciutadana. Amb rectificació o no, el mal que ha provocat l'augment de sous dels cònsols d'Escaldes-Engordany i de Sant Julià va més enllà del desgast personal individual, ja que situa a la classe política en el punt de mira de la ciutadania, i especialment a DA, que ostenta el poder absolut i que s'ha esgargamellat predicant sacrifici i austeritat a uns ciutadans la majoria dels quals han d'arribar a final de mes amb sous mileuristes o una mica més, i igualment amb càrregues familiars i hipoteques o lloguers, fent referència les desafortunades manifestacions del cònsol major d'Ordino, Ventura Espot.

La indignació popular ha agafat un dimensió fins ara desconeguda a Andorra, i ha situat DA en una disjuntiva –també dins d'UL hi ha crítics amb la postura de Gil–, ja que difícilment es pot defensar que els treballadors públics treballin igual cobrant menys, i alhora permetre uns increments salaris de la cònsol del seu partit o la d'un aliat polític preferent, com és el cas de San Julià de Lòria.

Ahir es va reunir el comitè executiu demòcrata de forma extraordinària per tractar la qüestió dels salaris dels cònsols vinculats a la formació, l'organització del proper congrés del partit i altres qüestions d'interès i d'actualitat, una reunió de la qual està previst informar avui en roda de premsa, ja que no havia finalitzat en el moment de tancar aquesta edició.

Tanmateix, el que s'espera de DA i del president del partit és una desaprovació clara i rotunda, oblidant la prudència política per molt que el pacte amb Unió Laurediana és fràgil des de l'inici. És clar, encara que s'ha intentat no fer sang, que les relacions entre DA i UL a Sant Julià travessen un moment delicat –sempre ho han estat però el pacte a les comunals va obligar DA a cedir–, i que els acords adoptats per les cònsols d'Escaldes i de Sant Julià van caure com una bomba de rellotgeria a l'edifici administratiu del Govern i entre destacats dirigents de la formació. Explicat d'altre manera, van quedar en fora de joc i descol·locats, especialment per l'enrenou que ha provocat l'augment salarial. Trini Marín va rectificar de forma ràpida perquè se suposa que deu lleialtat al partit, però Montse Gil ha transmès una intransigència que necessitarà temps per cicatritzar. Ahir va donar el pas i va rectificar –dimecres encara defensava de forma ferma el seu posicionament– però està clar que ho ha hagut de fer amb poc convenciment i assetjada per una massa crítica que ni ella ni els seus assessors havien imaginat. Almenys, però, ha imperat finalment la raó.

Per a més informació consulti l'edició en paper.