En un moment en què es parla d'austeritat en tots els àmbits, on s'inclouen els ciutadans, sembla que hi ha qui entén el significat d'austeritat de forma diferent. És cert que l'IPC ha estat positiu, però qui marca ara per ara els preus no és aquest indicador, sinó la crisi que estan patint els usuaris i les institucions.

Per això és normal que la gent del carrer no acabi d'entendre que se'ls demani sacrificis i que, d'altra banda, hagi sectors concrets que mantenen la tradició anual d'incrementar les tarifes. Tot puja, menys els sous i els serveis que fins ara donaven les diferents administracions. És pot entendre que els carburants estan subjectes al mercat internacional, però aquesta pujada generalitzada de molts productes i serveis, alguns per sobre de l'IPC, sembla exagerada.

Es faria llarg enumerar exemples d'allò que val més aquest any que el passat i que han passat per alt el missatge de moderació. El poder adquisitiu de les famílies ha tocat sostre i en molts casos ha disminuït. Ho saben molt bé els comerciants, que veuen impotents com aquest gener passat ha estat un mal mes pel que fa a les vendes, tot i les ofertes i les rebaixes. La gent no gasta, i el mateix cap de Govern, Toni Martí, ha advertit que ens preparem per a un 2012 dolent, tot i la confiança que el Govern diposita en l'obertura econòmica.

Retallada és la paraula més repetida, i d'una banda s'anuncia un esforç dels afiliats respecte a la CASS i d'altres serveis públics, i per altra aquesta setmana s'ha notificat l'increment de les tarifes de l'electricitat i del transport urbà. Pel que fa aquest darrer, el primer que s'ha de dir és que el bitllet o els abonament no són econòmics en relació a altres ciutats, segurament perquè el flux de viatgers a l'estranger és més gran i les subvencions més generoses. En tot cas, però, viatjar en bus no és barat. També s'ha informat que pagarem més cara la tarifa de la llum, un 4% per a l'ús domèstic i també augmenta el consum industrial, en un moment en què moltes empreses estan fent equilibris per mantenir la supervivència. Certament, la dependència de FEDA de l'exterior és un factor clau, i la pujada és inferior a la que està absorbint la companyia.

No obstant, no es pot obviar que a banda dels cànons l'usuari també paga el traspàs que fa la parapública al Govern d'una part dels seus beneficis, el que es podria anomenar una descapitalització legal afavorida per un Govern anterior. En l'horitzó més immediat apareix la modificació de la CASS, l'IRPF i tributs que s'apujaran. L'interrogant és fins on podrà aguantar el ciutadà mentre no canviï l'evolució de l'economia.

Per a més informació consulti l'edició en paper.