Sembla lògic que, si la reducció del sou dels funcionaris es planteja com a conseqüència de la crisi que està afectant les arques de l'Estat, aquesta mesura estigui acotada en el temps. És a dir, caldria diferenciar les mesures que es prenen com a conseqüència d'una situació conjuntural d'aquelles reformes estructurals que es vulguin introduir a la graella salarial del funcionariat que, en tot cas, s'haurien de plantejar en una eventual modificació de la Llei de la funció pública –de la qual se n'ha parlat molt, però de moment se n'ha concretat ben poc.

Així i tot, no és ben bé el mateix el que va dir l'excap de Govern, Òscar Ribas, a Ràdio Nacional d'Andorra, en el sentit que les retallades han de ser «circumstancials» i han de durar només fins que la situació econòmica millori –d'aquí a «un o dos anys»– que la demanda expressada per la Plataforma de Funcionaris als consellers demòcrates de la Comissió Legislativa d'Interior. I és que la reivindicació de la Plataforma de Funcionaris és que la reducció del salari no se sol·lapi amb la implementació de l'IRPF, ja que, segons ells, això els suposaria estar doblement gravats.

Aquesta és una percepció discutible: és cert que l'IRPF es planteja ara, i no s'havia plantejat anteriorment, per unes circumstàncies concretes que demanen la implicació de tothom en el sosteniment de l'Estat. I també és cert que la retallada salarial respon a la mateixa situació. Ara bé, barrejar reduccions salarials i impostos és barrejar pomes i peres.

Una cosa ben diferent és que, des del col·lectiu de funcionaris, s'alerti que la manca d'IRPF no es pot compensar rebaixant els sous de la funció pública. És a dir, els funcionaris són els primers que haurien de subratllar la diferència que hi ha entre reduir la despesa, d'una banda, i augmentar els ingressos de l'Estat a partir d'un nou marc impositiu, de l'altra.

Ho hem dit altres vegades: tocar en primer lloc el sou dels funcionaris és una fórmula efectiva i efectista, que permet reduir el capítol de personal del pressupost i, a més, es pot aplicar gairebé de manera immediata. Però, en realitat, si els sacrificis per sortir d'aquesta situació crítica han de ser veritablement proporcionals i equitatius , és imprescindible promoure la reforma fiscal necessària perquè absolutament tothom, en la mesura de les seves possibilitats, dels seus ingressos i de les seves rendes, contribueixi al sosteniment de l'Estat. L'IRPF és tant o més necessari que les retallades.

Per a més informació consulti l'edició en paper.