La implicació del Fòrum Nacional de la Joventut d'Andorra (FNJA) en la convocatòria del Premi Carles Sabater ha estat la clau de la recuperació del certamen, després que l'any passat no es pogués tirar endavant per culpa de la retirada de l'espònsor amb què havia comptat des dels seus inicis. Més de 80 maquetes presentades a concurs i dos premis atorgats demostren que el problema no és la salut musical. No és la falta de producció de música en català, no és un problema de creativitat. La veritable amenaça, com en totes les indústries culturals, són les dificultats per aconseguir finançament que garanteixi la continuïtat de projectes nascuts amb l'objectiu de donar incentius als nostres creadors.

Ni la presidenta del Centre de la Cultura Catalana, Teresa Cabanas, ni la presidenta del FNJA, Thaïs Zapata, no s'atrevien ahir a assegurar la continuïtat del Carles Sabater de cara a l'any vinent, tot i que confien que es pugui tirar endavant una vegada més.

Abans de l'aturada del 2010, els últims guanyadors del certamen havien estat Anna Roig i l'Ombre de ton Chien, amb la cançó Corro sota la pluja. D'aleshores ençà, la formació s'ha anat guanyant el seu lloc en el panorama musical català, en el que la mateixa Anna Roig qualificava de «carrera de mig fons» a l'entrevista que va concedir a l'estiu a EL PERIÒDIC. De fet, ella mateixa assegurava que el seu èxit es deu en bona mesura al boca-orella, un fenomen que de ben segur ha trobat el seu suport en el Carles Sabater, encara que el premi en qüestió només hagi estat un granet de sorra en el camí cap a la popularitat.

Però en definitiva, no es pot menysprear el paper que juguen aquests concursos en la promoció de nous talents. Anna Roig, assabentada que el Carles Sabater s'havia deixat de convocar, ho explicava així a l'entrevista: «El premi no són només els diners, pocs o molts. Hi ha els concerts i també la difusió extra que et dóna, la repercussió als mitjans de comunicació... Són uns puntets de regal que sempre et venen bé. Per nosaltres va ser una sorpresa enorme, guanyar-lo. Acabàvem de treure el primer disc, i no ens coneixia ningú. Ens va donar una empenta. Un premi no deixa de ser un trampolí, especialment quan comences».

Esperem que l'edició del 2011 del Premi Carles Sabater no hagi estat la revifalla que precedeix la mort en casos de malaltia llarga i agònica. Per a això cal que les institucions que hi donen suport es mantinguin fidels amb la seva implicació i, si és possible, que s'hi sumin nous espònsors, públics o privats.

Per a més informació consulti l'edició en paper.