El turisme rural creix al nostre entorn. Ho reconeix el portaveu de la Unió Hotelera d'Andorra, Joan Antoni Azurmendi, i ho demostren les dades. D'aquesta manera, si ens fixem en el darrer Pont de la Puríssima a les comarques lleidatanes, resulta que el turisme rural al pla de Lleida va fer prou bon resultat, amb un 60% de places plenes, mentre que a la zona de l'Alt Pirineu i Aran l'ocupació hotelera es va situar a l'entorn del 35%.

En aquella ocasió, el director del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida, Jordi Blanch, donava algunes claus per entendre per què els allotjaments rurals van obtenir millors resultats que els hotels de muntanya –arribant, fins i tot, a pics del 80% d'ocupació: el turisme de proximitat a la plana de Lleida és, segons Blanch, una de les vies d'escapada, que permet fer una sortida de dos o tres dies amb poca despesa i amb l'únic objectiu «d'escapar-se de la rutina, sortir i passejar». És més, aquest tipus de turisme, a diferència de l'oferta al Pirineu, no depèn de la neu i permet registrar uns bons nivells d'ocupació amb independència del temps que faci.

Aquí es parla sovint de desestacionalitzar el turisme. L'aposta pel turisme rural, que comença amb la regulació d'aquest tipus d'allotjaments, contribueix efectivament a diversificar l'oferta i a adreçar-se a nous clients potencials, que busquen incentius que no són la neu ni les compres.

El turisme rural, tal com remarca Azurmendi, pot ajudar a posar en valor el patrimoni cultural i rural de muntanya. I el més important: és un turisme per a qualsevol època de l'any, si bé és cert que alguns mesos continuaran oferint més atractius que uns altres.

De moment, tal com va informar el seu dia el ministre portaveu, Jordi Cinca, ja hi ha una vintena d'empresaris vinculats al sector agrícola i ramader que han mostrat el seu interès per obrir una casa de turisme rural.

Aconseguir que les explotacions agrícoles i ramaderes del país siguin més rendibles econòmicament –en aquest cas, amb una activitat complementària– és la millor manera de preservar el paisatge rural, que és justament un dels atractius del Principat plogui, nevi o faci sol.

És difícil saber si el portaveu de la Unió Hotelera té raó quan diu que el turisme rural creix,però no a Andorra. Entre altres coses perquè la manca de regulació específica no havia facilitat el seu desenvolupament. Disposar d'un marc legal és, com a mínim, un primer pas.

Per a més informació consulti l'edició en paper.