Encara que patim temps de crisi, hi ha coses que cauen pel seu propi pes i que no es poden deixar perdre. En el primer cas és l'Estadi Nacional, una instal·lació inexistent que obliga a la selecció nacional i als equips que competeixen a Europa ha haver d'exiliar-se a altres països, desaprofitant l'ocasió que suposa la promoció que implica l'esport rei i l'arribada dels aficionats. En el segon cas, Andorra no està en posició de desaprofitar els diners que aportarà la UEFA, que finançarà fins a dos milions d'una remodelació que està estimada en un cost màxim de 3,5 milions d'euros. Seria com marcar-se un gol en la pròpia porteria –utilitzant l'argot futbolístic– i seguir oferint una imatge tercermundista de cara a les noves cites de la nostra selecció.

És cert que hi ha qui podrà adduir que el penós aspecte que presenta l'Estadi Comunal en molts partits del combinat andorrà resta motius a la decisió adoptada ahir pel Consell de Ministres de convocar un concurs d'idees per a la construcció del futur Estadi Nacional, un acord que esvaeix els dubtes sobre la seva ubicació, definitivament al Camp del Consell, i que obligarà a conviure el rugbi i el futbol. I és que la UEFA havia perdut la paciència i no està per a més pamplines, de manera que els partits internacionals (selecció, Champions i Europa League) no es podran disputar fora de les nostres fronteres. La capacitat limitada de l'Estadi Comunal, l'afluència massiva d'aficionats en el cas d'emparellament amb una selecció potent, i els problemes que se'n derivin, quedà en mans estrictament andorranes, com es va poder comprovar en el darrer enfrontament contra Irlanda. El setembre passat, el delegat de la UEFA Thierry Favre, responsable del programa Hat-Trick, es va entrevistar amb el cap de Govern, Toni Martí, i posteriorment ho va fer amb el cònsol menor d'Andorra la Vella i conseller d'Esports, Josep Vila. El responsable d'estadis de l'organisme va admetre que estan una «mica enfadats», però sortosament al novembre no es va tancar la possibilitat d'optar als diners de la UEFA, un dubte que va planar fins al darrer moment.

El futur estadi tindrà un aforament de 3.000 localitat, ampliable a 2.000 espectadors més, una xifra més que suficient per a un país com Andorra i per a l'afició que normalent acostuma a moure els matxs de la selecció tricolor.

Han estat massa anys de confusió sobre la veritable voluntat de tirar endavant el projecte, i la pressió de la UEFA ha estat essencial. El cost per a Andorra serà d'1,5 milions. S'han fet obres més cares i molt més prescindibles que aquesta, en un país en què es va malbaratar molt en segons quines coses.

Per a més informació consulti l'edició en paper.