Si l'economia està malament, un dels sectors que pitjor ho està passant és el de la construcció. El nombre d'empreses tancades i de treballadors que han perdut el seu lloc de treball és esgarrifós, i les expectatives, en opinió de l'associació que agrupa a les empreses, no deixen entreveure una recuperació a mig termini.

És més, aquest exercici pot ser pitjor que l'anterior. L'obra privada és insuficient i la inversió pública inexistent, i això condueix als empresaris al mal trago d'aprimar la plantilla i als empleats a la pitjor situació laboral existent: l'atur. A més, el mercat trigarà el seu temps en engolir l'estoc de pisos buits existents, i les noves promocions es compten amb compta gotes.

La construcció no tornarà a ser com abans. Els anys daurats que van continuar amb la moratòria mal programada queden per a la història. I aquesta és una situació molt preocupant perquè afecta al conjunt de la construcció, al consum, a la venda de vehicles, lloguers, al nombre de cotitzants que paguen a la CASS, a la recaptació d'impostos per part de les diferents institucions, a la restauració, als serveis...

I darrera de les empreses de construcció la situació la pateixen de la mateixa forma industrials com els lampistes, electricistes, fusters o empreses de subministrament de materials, entre d'altres.

Sovint hi ha qui tendeix a pensar que s'exagera, però les xifres són massa contundents. En tres anys s'han perdut 3.200 llocs de treball, i aquest 2012 no es presenta com un any favorable per al sector en particular. L'Acoda xifra l'import que s'ha destinat a acomiadaments en 37 milions d'euros, una quantitat esfereïdora, i algunes empreses han hagut de tancar i d'altres han esgotat les reserves que els permetia aguantar amb l'esperança d'una evolució positiva. Més dades: l'any passat es van destruir dos llocs de treball diaris, i els càlculs per a aquest exercici eleven aquesta mala xifra a quatre treballadors que podran perdre la feina cada dia.

No es tracta ja de si hi una dosi de victimisme o no. Les dades contrastades de la CASS demostren aquesta realitat. D'altra banda, l'Executiu ja ha deixat clar que d'inversions en obra públiques les mínimes, només les que ja estan en marxa. Seria bo reflexionar on es troba el límit de l'austeritat per evitar fer el salt a una situació que no tingui salvació. Engreixar la llista d'aturats també suposa un cost per a l'Administració en forma d'ajudes socials i de subvencions als desocupats involuntaris. La transició, com demana l'Acoda, també passa per una major energia en difondre les campanyes de rehabilitació i d'eficiència energètica.

Per a més informació consulti l'edició en paper.