Tot just ahir, des d'aquest mateix espai, demanàvem més informació, més concreció, sobre les mesures que vol impulsar el Govern de cara a l'anunciada obertura econòmica. I de fet, ahir al matí, els ministres d'Economia i Territori, Jordi Alcobé, i d'Afers Exteriors, Gilbert Saboya, compareixien davant de la Comissió Legislativa d'Economia per presentar els eixos que prèviament havien explicat als dos grups parlamentaris, així com als agents econòmics i als col·legis professionals. I finalment han transcendit més detalls: els residents al Principat obtindran automàticament els drets econòmics.

Ara mateix, segons estableix la Llei 2/2008 d'inversions estrangeres al Principat d'Andorra, les inversions fetes «per les persones físiques amb residència efectiva i permanent a Andorra però sense drets econòmics» són considerades inversions estrangeres. Cosa que implica, per exemple, que si una persona resident es vol comprar un pis, necessiti l'autorització prèvia del Govern.

El més important, però, és que els residents no hauran d'esperar que passin deu anys per poder obrir una empresa al Principat –fins ara només ho podien fer, tal com hem remarcat unes línies més amunt, com si es tractés d'inversió estrangera, de manera que havien de complir uns requisits determinats.

En el nou context d'obertura, la figura del prestanoms perdrà el seu sentit. Sense entrar en la utilitat que hagin pogut tenir els prestanoms a l'hora d'assegurar una participació andorrana majoritària a les empreses del país, s'ha de dir que la figura és controvertida des del mateix moment en què hi va començar a haver abusos. Feta la llei, feta la trampa. Tothom ha sentit d'algun prestanoms que s'ha aprofitat de la seva posició privilegiada davant d'un soci sense drets econòmics.

Segurament era lògic, que les reformes de cara a l'obertura econòmica passin també per modificar la qüestió del drets econòmics dels residents. Dit d'una altra manera: no seria lògic que no fos així, que es facin desaparèixer les traves per a les inversions que són veritablement estrangeres i no es faciliti, al mateix temps, l'emprenedoria de les persones que ja viuen aquí.

Pel que fa a l'establiment de societats andorranes amb capital estranger o societats estrangeres, Alcobé i Saboya van insistir que ho podran fer si compleixen unes «salvaguardes conceptuals» que no s'han acabat de definir. Potser seran de l'estil del que diu la llei actual sobre blanqueig –que «no s'autoritzen les inversions efectuades per persones físiques o jurídiques domiciliades a països considerats com a no cooperatius en matèria de blanqueig»– però abastant altres àmbits i «conceptes» més amplis.

Per a més informació consulti l'edició en paper.