La bona notícia és que les temperatures han baixat. No neva, però almenys les estacions poden produir neu de cultiu i mantenir l'oferta de pistes als esquiadors. De ben segur, els dominis esquiables acusaran aquest any el cost de la producció de neu artificial que està sustentant la temporada.

No neva: plou, però només metafòricament i sobre mullat. I és que, a la crisi que arrosseguem dels últims anys, s'hi sumen unes temperatures que, en un país com Andorra, que obté una bona part dels ingressos del turisme d'hivern, són clarament perjudicials.

També ho són per a tots els comerços que es dediquen a la moda –roba i calçats– ja que han acumulat estocs que ara s'han de treure de sobre a preus rebaixats. I les rebaixes –ho poden preguntar a qualsevol comerciant– només serveixen per compensar la despesa i evitar pèrdues majors, però no pas per proporcionar beneficis.

Esperem que aquest hivern sigui excepcional, encara que en mal any hagi arribat l'excepcionalitat, i que la celebració de la Copa del Món Soldeu 2012 serveixi d'aparador de les nostres estacions i de reclam per a aquelles persones que aquest any dubten si es calcen o no els esquís.

Però al final s'evidencia que no ens podem estar mirant el cel eternament. El turisme és un dels motors de l'economia andorrana, i s'ha de promocionar i diversificar, és clar que sí. Però en paral·lel cal obrir-se a nous sectors.

L'obertura econòmica és probablement un dels reptes més importants que afronta, en dècades, el Principat. Ara mateix, sembla que el més important sigui si aquesta obertura serà veritablement «total» o bé si les famoses «salvaguardes» mencionades pel ministre d'Economia, Jordi Alcobé, suposaran, a la pràctica, traves en determinats sectors.

Però tan important, o més, és definir una estratègia a mitjà i llarg termini, que estableixi quin tipus d'empreses volem atreure cap al Principat. Perquè no es tracta només de modificar la legislació de manera que facilitem la inversió estrangera –per citar la llei que ara mateix està en boca de tots–, sinó de promoure activament el creixement del pes relatiu de determinats sectors i, per consegüent, la implantació de determinades empreses.

Govern i oposició poden discutir per la lletra petita de les lleis, però al país li convindria que es posessin d'acord a l'hora de dibuixar una estratègia de futur que orienti, entre altres, les polítiques de promoció econòmica.

Per a més informació consulti l'edició en paper.