Ha començat ja el trasllat dels diferents organismes públics que s'han d'ubicar a l'edifici del Consell General, amb l'objectiu d'estalviar alguns lloguers a l'erari estatal i aprofitar millor la seu parlamentària. Només queden per traslladar-se el Raonador del Ciutadà, l'Agència de Protecció de Dades i el Tribunal de Comptes, que ho faran els propers dies.

La vella polèmica sobre la separació física dels diferents poders de l'Estat sembla que ha quedat enrere, i la lògica de l'estalvi, en un context com l'actual, s'ha acabat imposant –com a mínim entre la gent del carrer, que no segueix el dia a dia de les picabaralles polítiques entre partits.

La separació de poders és un dels principis de l'Estat de dret de modern, pel qual funcions diferents són atribuïdes a organismes diferents. Ara bé, la separació se sustenta, efectivament, en la legislació i la seva aplicació, no pas en els edificis.

La separació física té una indubtable càrrega simbòlica, però per si sola no és garant d'independència de les institucions–la seu del Tribunal Constitucional espanyol és prou coneguda mediàticament i, en canvi, la independència d'aquest organisme ha estat qüestionada per totes bandes i per gent de sensibilitats polítiques prou allunyades.

Per contra, la convivència en un mateix complex com és l'enorme edifici dissenyat per al Consell General no hauria de suposar intromissions d'uns organismes a uns altres.

El més important és no confondre la ciutadania i fer pedagogia de les funcions que compleixen els diferents organismes públics, subratllant la importància de cadascuna d'aquestes funcions. Això sí, amb honestedat.

La majoria absoluta de Demòcrates per Andorra al Consell General dóna un gran marge de maniobra al Govern del seu color. Amb aquesta aritmètica parlamentària, el paper de control de l'oposició és essencial.

El joc democràtic dóna a cadascú un paper determinat i és important complir el guió pel bé de la salut de les institucions de què ens hem dotat. Govern i oposició. Representants polítics, assessors, funcionaris i altres treballadors del sector públic. Tothom té un rol que no és intercanviable –i que s'entengui bé: el que no és intercanviable són les funcions; les persones sí que ho són, només faltaria! Però alerta: de polítics volent fer de funcionaris i de funcionaris volent exercir de polítics, segur que en trobaríem exemples.

Per a més informació consulti l'edició en paper.