Demòcrates per Andorra (DA), com era de preveure, ha sortit en defensa de la consellera general Meritxell Mateu. El president del partit i cap de Govern, Toni Martí, reconeix «l'excel·lent tasca» de Mateu i desvincula la sentència que li retira l'estatut de funcionària d'un càrrec per al qual va ser escollida per sufragi directe. Però abans que DA emetés el comunicat oficial, la consellera demòcrata havia fet unes primeres declaracions a l'ANA que probablement aixecaran polseguera. I és que no només insta el Govern a revisar la situació d'altres funcionaris –així, de manera genèrica–, sinó que assenyala un cas concret amb el dit: la regularització de l'anterior secretari general del Govern.

És probable que Meritxell Mateu no es vulgui convertir en el boc expiatori del conjunt de regularitzacions dubtoses que s'hagin pogut fer al llarg dels governs successius i que aquesta sigui la raó que s'amaga darrere de les seves declaracions, a cavall entre la fal·làcia tu quoque i l'amenaça d'estirar la manta amb noms i cognoms. En qualsevol cas, Mateu ja havia acatat la decisió per la qual se li retirava l'estatut de funcionària.

El Partit Socialdemòcrata, en el moment de demanar la dimissió de la consellera, no sembla que s'emparés tant en la relació directa entre el contingut de la sentència i el càrrec actual com en l'ètica i els valors que es pressuposen a qualsevol representant polític. Un exercici lloable, el d'exigir una conducta ètica als polítics, però altament perillós. Si no, recordin què va passar a Catalunya amb el famós 3%. Perquè, després d'assumir que ningú no està lliure de culpa –i aquest «ningú» es refereix més a les formacions polítiques que no pas als polítics individualment–, el següent pas és tapar-se les vergonyes els uns als altres.

Tot sovint diem que Andorra és diferent, que les seves dimensions fan que tothom es conegui i que la política és més propera als ciutadans. Seria bo que aprofitéssim la idiosincràsia del país en positiu: com que les vergonyes, per bé o per mal, s'acaben sabent totes, millor la crítica i l'autocrítica responsable que no pas l'acarnissament contra el rival.

Més que encetar un foc creuat de retrets, el que cal és dotar la legislació dels mecanismes adients per evitar fins i tot la temptació d'abusar de la funció pública i l'Administració en general. Això no treu, en absolut, que en paral·lel no es puguin revisar tots els casos dubtosos de què es tingui constància. Però alerta que el sentit de la Justícia és molt més ampli que el de la venjança.

Per a més informació consulti l'edició en paper.