La tant debatuda ampliació dels horaris comercials no s'acaba d'afinar. La homogeneïtzació, que seria la situació ideal per no despitar els turistes o compradors, està lluny de ser una realitat, fins al punt que aquesta ampliació s'ha convertit en una llibertat horària que cada negoci fa servir segons les seves perspectives de demanda.

El petit comerç pràcticament no s'ha adaptat a l'ampliació, o molts d'ells segueixen amb la dinàmica anterior i fins i tot alguns no obren els diumenges. És com si el sector funcionés amb dues velocitats. Els grans magatzems, en canvi, tot i que tampoc aprofiten al màxim la flexibilitat que donen les modificacions horàries, sí que aprofiten els dies de més afluència per tancar més tard.

Després del llarg debat polític amb dues postures diferenciades ha estat el mateix comerç el que s'ha encaixat a les pròpies necessitats, situant-se en un punt entremig que dóna a entendre que més hores d'obertura no és sinònim de més vendes, però que Andorra necessita lluir més temps la lluminositat dels comerços oberts. És en aquest punt on cal recordar la postura dels comerciants que van considerar innecessari obrir fins a les 12 de la nit durant la passada campanya de Nadal. En definitiva és la demanda la que està acabant de regularitzar l'horari comercial, que també va molt lligat a la disponibilitat de personal i si compensa aquest esforç de major obertura. Cal recordar que, el dia que el Consell General va aprovar la llei, va ser el mateix cap de Govern, Antoni Martí, qui va assegurar que serien «comptats» els dies que els comerços obririen efectivament fins a les deu de la nit. I ho va dir conscient que el context de crisi econòmica ha provocat que vinguin menys turistes i que els que vénen gastin menys. És a dir, convençut que la mesura aprovada només s'aplicarà determinats dies de la setmana i en determinades èpoques, quan l'afluència és més important

El tema dels horaris ha estat lligat també a la necessitat de regular la situació dels treballadors, amb mesures de conciliació de la vida laboral i la vida familiar i personal, i a què el transport públic s'adaptés al nou escenari. Sorprenentment, però, la prova pilot iniciada la darrera setmana del mes d'octubre, ha tingut un balanç insatisfactori. Segons dades del Govern, els 27 dies en què s'ha allargat la freqüència fins passades les 22 hores, l'afluència als trajectes ha estat d'1,82 usuaris, i alguns d'ells s'han fet amb el bus buit. La conclusió és clara, els viatges extres no són viables per a les empreses si no hi ha subvenció, la qual pot resultar molt cara vist el nombre d'usuaris. Caldrà doncs veure quin viatge dóna veritablement el servei desitjat.

Per a més informació consulti l'edició en paper.