Les víctimes mortals a les pistes d'esquí andorranes des de la temporada 2003-2004 han estat vuit. Sense tenir en compte la temporada actual, que suma ja dues víctimes, la del 2003-2004 va ser la pitjor, amb tres víctimes. Al gener del 2004 va morir un noi de 15 anys al Pas de la Casa, al topar contra una barrera de seguretat lateral, i un turista de nacionalitat espanyola de 37 anys a Pal, al topar contra un arbre. El març del mateix any moria un nord-americà de 30 anys en un accident a Arcalís. El gener del 2008 va morir un esquiador espanyol de 43 anys a causa d'una parada cardíaca a les pistes de Pal. Al gener del 2010 va tenir lloc l'accident mortal d'una nena madrilenya de 14 anys a les pistes d'Arcalís. L'any passat, el gener, un espanyol de 44 anys va morir fent un salt al snowparck, també a Arcalís. Tanquen la llista de víctimes mortals en accidents d'esquí l'esportistes paralímpic Xavier Barios, el passat 23 de desembre, i el de la turista russa de dimarts, els dos sinistres a Arcalís.

També s'han de comptabilitzar els accidents que causen nombrosos traumatismes, com molt bé saben els metges de l'hospitals i els responsables sanitaris de les mateixes estacions. Igual que s'ha invertit en millorar les instal·lacions, les estacions d'esquí també han treballat de forma constant i tenaç en augmentar la seguretat dels usuaris de les pistes. Ens podem remuntar a l'any 2004 quan es va llançar una campanya de sensibilització que es va materialitzar en quatre missatges, amb consells que recomanaven el control del reglatge de les fixacions i la tria de les pistes en funció del nivell de cada esquiador. També s'hi recordava la prioritat de l'esquiador de sota i la necessitat d'adaptar la velocitat a cada situació. L'any passat, durant una setmana, les estacions d'esquí van dur a terme una sèrie d'accions per fer conèixer les normes i els consells que han de seguir els seus clients per evitar accidents. Els esquiadors creuen que els problemes de seguretat no provenen tant del desconeixement com de l'actitud o el «descontrol» d'algunes persones.

Aquesta és la qüestió. El risc zero no existeix, però si a les accions que es fan des de les pistes per minimitzar aquest risc s'hi suma una major conscienciació dels usuaris es podrien evitar molts accidents.

Les campanyes de sensibilització ja s'han convertit en una norma a les estacions andorranes. S'hi treballa permanent, fins i tot amb un hospital de campanya per als casos més greus, però els accidents es continuen produint. Per això les estacions no tenen més alternativa que mantenir les campanyes perquè els missatges vagin calant entre els esquiadors, així com vigilar a aquells, que són massa, que cometen imprudències.

Per a més informació consulti l'edició en paper.