El president del Grup Parlamentari Socialdemòcrata, Jaume Bartumeu, va dir ahir que a banda de la renovació dels càrrecs que s'ha de fer perquè ho diu la Llei, considera que el Consell de l'Audiovisual «no destaca per la seva importància i presència en l'activitat que té encomanada'», i es va referir al «silenci sepulcral en relació a la situació de Ràdio i Televisió d'Andorra», afegint que «no té cap mena d'operativitat a part d'atribuir-se una generosa retribució a cada un dels seus membres». El líder socialdemòcrata es va mostrar partidari de modificar la Llei cap a un Consell que «no sigui designat només per criteris polítics», i va opinar que si s'ha de mantenir el model actual «la nostra proposta serà eliminar aquesta institució». No va ser tant contundent el president del Grup Parlamentari Demòcrata, Ladislau Baró, que no obstant això va manifestar que segurament caldrà fer una revisió del funcionament de l'ens.

El CAA es va constituir el novembre de l'any 2000 com a òrgan consultiu i assessor del Govern. Les seves funcions s'especifiquen en la Llei de la Radiodifusió i Televisió pública i de creació de la societat pública Ràdio i Televisió d'Andorra SA, i entre les seves funcions està garantir determinats principis bàsics en matèria de continguts, com per exemple vigilar què els continguts de la ràdio i de la televisió respectin els drets de les minories, infants i joves.

Si es fa una ullada als informes que va publicar durant l'any passat, hi figuren dos, un sobre el projecte de pressupost i l'altre sobre la programació d'estiu.

Està clar que la seva activitat és pràcticament desconeguda per la majoria dels ciutadans, i que el seu volum d'activitat no és precisament gran. Probablement es tracta d'una disfunció amb un origen que parteix des de la seva creació, quan va ser concebut. El CAA ha de vetllar pel contingut i perquè la ràdio i la televisió compleixen amb les seves funcions com a mitjans de comunicació públics.

En uns moment com els actuals, en què RTVA està patint retallades, no estaria de més que el Consell, aconsellés precisament sobre quin hauria de ser el model de ràdio i televisió públiques, un element que hauria de ser imprescindible abans de prendre decisions contundents. ¿Quina televisió es vol? Aquesta és la gran pregunta, perquè Andorra té les necessitats d'altres països però tampoc pot pretendre una televisió que ni de lluny s'acosti al model de les grans cadenes.

Dins d'aquest gran marge de maniobra, els continguts, la programació, el directe i altres elements haurien d'estar clars per assegurar el bon funcionament d'RTVSA.

Per a més informació consulti l'edició en paper.