Andorra ha passat de ser un país exportador de residus i deixalles a tenir la necessitat d'importar-los per assegurar el correcte funcionament del Centre de Tractament de Residus de la Comella. En la memòria de tots es troba la polèmica pels camions de runa (i d'altres deixalles) en direcció a l'Alt Urgell, o el deteriorament i mal funcionament de l'antic forn incinerador, obsolet i sobre el qual va planar el dubte sobre el volum de dioxines, furans i d'emissions d'altres productes contaminants.

El 26 de juliol del 2006, el Govern va autoritzar la posada en funcionament del nou Centre de Tractament Tèrmic de Residus de la Comella.

El centre de tractament de residus de la Comella va cremar 39.031 tones de deixalles l'any 2010. Va ser la xifra més petita des que la planta va entrar en funcionament i demostra que factors com ara la crisi econòmica que ha comportat la disminució de turistes i el descens de la població estan incidint de manera important en la generació de residus. El contracte d'explotació estableix que la planta ha de cremar com a mínim 45.000 tones i que, si no és així, el Govern ha de compensar la concessionària. Per al bon funcionament de la planta s'haurien de fer només dues aturades tècniques, però la infraestructura va ser concebuda en uns moments en què pocs oloraven la tempesta econòmica que venia i es pensava encara en un augment de la població i dels visitants, i per tant també del consum i de les deixalles. Actualment, pel fet de funcionar molt per sota de la seva capacitat, ha de fer llargues parades tècniques que representen un important greuge econòmic.

El ministre d'Afers Exteriors, Gilbert Saboya, i seva homòloga espanyola, Trinidad Jiménez, van signar al novembre l'Acord sobre el trasllat de residus amb Espanya, que possibilita la importació d'Espanya, prioritzant criteris de proximitat geogràfica, de determinats residus definits pel Reglament europeu 1013/2006 per a ser valoritzats a Andorra.

La Cerdanya és a priori la comarca catalana més interessada, però des de Catalunya ja s'apunta a què tot dependrà del cost final. Possiblement la negociació no es podrà emmarcar dins d'una estratègia d'aconseguir beneficis o de fer negoci, ja que Andorra necessita d'aquests residus per a un funcionament normal que elimini les pèrdues, i Catalunya pot aprofitar la instal·lació en un moment en què dificilment es poden fer inversions en millores o noves infraestructures. Per tant hi ha un interès compartit i no ha de ser complicat tancar un acord que satisfaci totes les parts.

Per a més informació consulti l'edició en paper.