La reforma de la llei d'immigració, aprovada en Consell de Ministres i que es presentarà al Consell General, és un pas endavant, però no el definitiu. Té, o almenys aparenta, més contingut fiscal i econòmic que no pas social.

Una vegada més és incomplerta perquè estableix unes desigualtats molt discutibles en alguns casos. No tots tenen 400.000 euros per invertir i altres 30.000 de dipòsit –afegint 7.000 més per cada familiar– per tal d'atendre les exigències que es demanen, encara que el que es busca és un nivell alt. La part positiva és incloure diferents categories de residents sense treball i que per interessos personals vulguin viure en el nostre país. La rebaixa de residència de reducció de dies de 183 a 90 facilita el tràmit. En realitat els canvis responen i poden tenir fins i tot paral·lelisme amb l'obertura econòmica. És pot venir al Principat i invertir, però no tots els andorrans estan d'acord en donar «barra lliure» a l'entrada i limiten, fins i tot, l'entrada de capital en aspectes concrets. Tot això origina un complex entramat que s'hauria de definir de forma completa, per tal de què siguem un país «seriós», però no únicament pels diners que es puguin aportar, sinó per molts altres valors que també són dignes de tenir en consideració.

Demanar rigor al resident és de tot punt necessari, sempre i quan aquest sigui el just i afecti a tots. «Seguir controlant que vingui el mínim de persones no desitjables», demana una immediata explicació de què es considera desitjable, o no. Perquè darrerament els indesitjables acostumen a tenir molts diners i no precisament de la forma més neta. El primer pas està donat, però caldrà una millora en tot allò que sigui possible i just.

Per un altra part augmentar la inversió per a la residència passiva i seguir sense tocar els vint anys necessaris per a la residència definitiva als que treballen, és un altra patata calenta que s'hauria de solucionar de forma definitiva si de veritat volem que no tinguem una Andorra de dues categories diferents a causa del desequilibri que consentim. Posats a fer feina, fem-la del tot.

Cal fer un punt diferenciat per a les noves categories que busquen captar persones amb projecció internacional, o que siguin d'interès en l'àmbit científic, cultural o esportiu. Es tracta de captar talent sense que aquest tingui una incidència en el mercat intern.

Tot ben aplicat, amb els controls i la transparència necessaris pot augmentar l'atractiu de la plaça andorrana, pot alleujar la situació d'alguns sectors, però només és una peça petita d'uns canvis que han de ser amplis.

Per a més informació consulti l'edició en paper.