L'àrea euro porta dos anys sense trobar solució. En el seu moment molts vam manifestar que una unió monetària funcionaria adequadament si l'àrea monetària a la que s'aplicava era òptima, si paral·lelament es creava una unió fiscal: un tresor europeu o i un gran pressupost europeu i un banc central prestador a última hora del deute emès pel tresor.

Faltava rigor que es va suplir amb «voluntat política», que ara comprovem que ens està sortint molt cara. El que es pot dir a nivell europeu és el mateix que a casa nostra.

El problema que pateix aquest país és molt més de creixement que no pas de desequilibri fiscal, malgrat que en el nostre cas necessitem una fiscalitat fa molts anys, demanada i mai concretada. El problema econòmic que patim és que l'estalvi està mal repartit i que aquells que tenen superàvit no el volen compartir amb els que acumulen dèficit. Solucionar el desequilibri no és feina únicament política, sinó administrativa també, però amb aquest ordre.

Dos conclusions importants és podrien deduir de la situació que ara mateix estem patint. Per un costat tots estem en el mateix vaixell i només podem superar la crisi amb accions cooperatives.

El segon apartat podria ser que la superació del dèficit només es podrà aconseguir creant un tresor a casa nostra que financi amb impostos –marcats alguns per Europa–, però amb una moderació que sigui efectiva, que pugui comprar el deute de l'Estat –l'èxit de les darreres emissions ho demostra– i faria que en l'últim tram també el sector bancari pugui ser el prestador d'última instància.

No servirà de res que es faci una forta contracció fiscal si no sabem introduir la clàusula d'equilibri pressupostari estructural. Si no s'explica com va a reciclar-se la fiscalitat és molt difícil la transparència en les accions cooperatives que necessitem ara més que mai.

Sempre les respostes, en aquest sentit, han estat curtes. Ara és el moment de que siguin definitives. La democràcia és el govern de la majoria, però si no existeix respecte per la minoria i sobre tot per les minories, la democràcia no existeix. Aquest any, ha de ser decisiu per a moltes coses i no ho pot ser amb discussió permanent i sense acord.

Dimarts el ministre de Finances alertava que el deute que acumulen el Govern i els comuns arriba als 1.000 milions d'euros, i que a partir dels 1.300 la xifra ja no serà assumible, bàsicament per la feblesa de l'estructura d'ingressos. Aquí està la clau per al creixement.

Per a més informació consulti l'edició en paper.