Per entendre els nostres problemes domèstics és necessari conèixer i fer un seguiment de tot el que està passant al món i molt especialment a la zona euro. Les declaracions en les darreres jornades són molt clares per part dels que capitanegen els canvis. Les cimeres no donen el que es demana i les solucions seran difícils a mig i llarg termini i impossibles a curt termini. La prova la tenim en què tots auguren un 2012 molt conflictiu i amb unes perspectives molt feixugues de solucionar. Acceptar l'opció d'austeritat de Merkel i vetar les propostes de nou tractat europeu per a la City de Londres, que demana Cameron, són dos posicionaments amb un interrogant final que està per veure. Les imposicions econòmiques de la línia Berlin-Brussel·les i la sobirania de cada Estat passen por un moment en entredit i les solucions keynesianes per combatre la recessió semblen oblidades del tot, almenys per ara.

No ha estat la despesa la creadora del dèficit dels governs el que ha donat peu al col·lapse econòmic iniciat el 2007/2008 per un excés de crèdits per part de bancs. L'acumulació de deute governamental és la resposta a la crisi econòmica i no la causa. El que hauria de ser l'estructura institucional de la UE no és l'austeritat fiscal permanent, sinó la ferma i estricta reglamentació financera.

A nivell general ha quedat plenament demostrat que quan una economia s'encongeix el deute estatal augmenta perquè els ingressos disminueixen i la despesa augmenta. És el que ens està passant a tots. El deute es troba en mans dels bancs privats. Els Bancs Centrals s'han de poder utilitzar per recapitalitzar la situació a escala suficient per contra pesar els efectes negatius. Una inversió pública ben triada contra pesa els efectes negatius.

L'eurozona pot no tenir salvació; l'euro sobreviurà, però la zona anuncia ja una recessió manifesta. Podem patir moviments molt forts. Però de vegades és necessari que el gel es trenqui perquè pugui fluir l'aigua reparadora. Estem en un inici incert i amb núvols amenaçats. Sapiguem estar en el nostre lloc, aquell que ens correspon, i fent una feina de coordinació que faciliti el desenvolupament de les coses. A casa nostra ens espera un any carregat de projectes que tenim que solucionar amb urgència, perquè encara que els pronòstics no són optimistes per a aquest any que acaba de començar, ja no hi haurà excuses per fer els canvis anunciats i molts d'altres perquè l'huracà que diuen que s'apropa s'esvaeixi. Resistir al 2012 vol dir iniciar el bon camí.

Per a més informació consulti l'edició en paper.