Des del 28 de desembre, dia dels Sants Innocents, i fins al 6 de gener aproximadament –dia en què passen els Reis– tenim la mania de demanar coses al Nou Any, com si tingués vida pròpia i ell tot solet ens pogués treure les castanyes del foc. De vegades, és cert, transformem els desitjos en bons propòsits, conscients que, si no hi posem de la nostra part, difícilment ens en sortirem.

A l'última edició insistíem, per enèsima vegada, que cal prendre mesures per evitar, o com a mínim reduir, els accidents de trànsit. Sempre hi haurà factors que no podem controlar –una pluja torrencial, gel a la calçada, despreniments de roques... Però es tracta de minimitzar els riscos. El mateix cap de Govern, Toni Martí, a la visita d'obres que va fer divendres al matí a la CG-2, va reconèixer que «no totes» les carreteres del Principat són segures. Una evidència que es desprèn de la sinistralitat que registren.

Ara bé, un cop s'admet que no tota la xarxa viària és segura, la conseqüència lògica és actuar-hi. No ens podem quedar de braços plegats ni escudar-nos en la crisi per no fer aquelles actuacions que considerem necessàries. La reforma de la rotonda del Km. O va ser anunciada pel ministre socialdemòcrata Gerard Barcia. Encara esperem.

Un dels periodistes d'aquest rotatiu, a la mateixa visita d'obres, va preguntar a tècnics i responsables d'Ordenament Territorial si eren conscients del perill que suposa per als ciclistes la manera com s'ha ordenat la circulació a la rotonda que hi ha a la sortida est del Túnel dels Dos Valires i als seus entorns immediats. Li van respondre que el fet que un ciclista, en un tram molt curt, es vegi obligat a canviar de carril «pot ser perillós, però és legal».

No és un «desig» que el 2012 ens porti menys accidents de circulació: ens fem el propòsit d'actuar perquè hi hagi menys accidents. Ja vam dir que insistiríem i insistiríem fins que no es comencin a prendre mesures efectives, fins que no es revisin els punts negres de la xarxa viària andorrana, fins que no es posin semàfors allà on cal, fins que no s'habilitin vorals més amples i carrils bici –i s'obligui a respectar-los–, fins que les voreres de cada parròquia no siguin objecte d'un pla integral que en garanteixi l'accessibilitat –un concepte vinculat també a la seguretat dels vianants–, fins que no se sancionin amb mà ferma els excessos de velocitat... La denúncia és la nostra responsabilitat com a mitjà.

Per a més informació consulti l'edició en paper.