Les decisions judicials normalment s'acaten, però no es obligatori compartir-les. La justícia ha de ser igual per a tots, però no sempre les lleis s'ajusten a la realitat de la societat i els ciutadans tenen tot el dret a discrepar de determinades resolucions judicials.

El mal anomenat cas Vallnet, (Dolsa es va referir ahir al cas Saur Vallnet, per parlar amb exactitud), arrenca el 2005, quan el ministre d'Ordenament Territorial de l'època va incoar un expedient administratiu a la UTE que va acabar amb una sanció del Govern que en conjunt ascendeix a 1,8 milions d'euros. A partir d'aquí el cas entra en la via judicial, de la Batllia al Tribunal Superior, i és en aquesta instància on el procés agafa un rumb que és el que està analitzant en aquests moments el Tribunal Europeu de Drets Humans, que haurà de dirimir si la UTE va tenir un judici equitatiu i si realment es va fer sota un criteri d'imparcialitat.

Una part dels interrogants es pot trobar en la resposta que el Govern ha donat a Estrasburg, un tribunal, cal destacar-ho, que no admet a tràmit qualsevol demanda que arriba. En aquesta resposta l'Executiu admet que un bufet d'advocats treballava per al Govern, el mateix bufet al qual estava vinculat en el mateix període el magistrat ponent de la segona instància, i que a judici de les empreses de la unió temporal va acabar contaminant el procés. És evident que no es pot ser jutge i advocat de la part contaria, com ahir va denunciar el propietari de Vallnet, i també és evident, com així ho van reconèixer de forma confidencial membres de la judicatura que la presència d'aquesta magistrat estava incomplint la llei qualificada de la justícia. En un procés tant complicat i on està en joc la viabilitat d'un grup empresarial i els llocs de treball, no pot planar el mínim dubte de falta d'imparcialitat, ni que sigui dubte, i s'ha d'exigir tota mena de transparència. No ha estat així perquè fins la renúncia del magistrat i la resposta de l'Executiu a Estrasburg un vel figurat intentava fer callar les queixes de la UTE.

Hi ha molt en joc i independentment del procés judicial i de l'acord que adopti el Tribunal Europeu, a ningú se li escapa que empreses de la competència ha vist un calador de treballs públics que aprofitar i que anteriorment no havien pogut aconseguir per la via normal, això és presentant una oferta atractiva i aconseguir l'adjudicació. Que hi ha hagut una campanya de desprestigi dirigida és també obvi. Vallnet assegura que no defuig de les seves responsabilitats però també vol seguir treballant. Posats en una segona opció, si Estrasburg dóna la raó a la UTE però ja hi han hagut acomiadaments, el mal serà irreparable. La raó estarà d'una part, però servirà de poc consol.

Per a més informació consulti l'edició en paper.