D'ara i fins a Cap d'Any és moment de fer balanç d'allò que ens ha portat el 2011 en tots els àmbits i, si ens ve de gust, de fer-nos bons propòsits per al nou any. En l'àmbit polític, l'any que deixem ha suposat un canvi de color al Govern i, sobretot, passar d'un Govern que no tenia assegurada la majoria parlamentària, cosa que va implicar tenir els pressupostos bloquejats durant dos anys, a un Govern que té una majoria absolutíssima. Entre la voluntat feta explícita durant el discurs d'investidura d'arribar a un pacte d'Estat en qüestions tan sensibles com la reforma de la CASS o les relacions amb Europa i una pràctica que, tot i que emparada en el Reglament del Consell General, ha deixat menys temps als grups parlamentaris per examinar els projectes de llei preparats per l'Executiu, s'hauria de saber trobar un terme mig.

És cert que la presa de decisions no es pot dilatar indefinidament –el mateix Antoni Martí insisteix que la gent no entendria la demora quan el Govern té el suport de 22 dels 28 consellers. Però el debat parlamentari, malgrat una aritmètica tan rotunda, no hauria de veure's empobrit perquè, al capdavall, acaba dotant de més solidesa la legislació que se'n deriva. El país té molts reptes per davant i, per tant, un dels propòsits dels representants polítics hauria de ser fer les coses, però sobretot fer-les bé i prenent-se el temps just i necessari.

Als nous comuns els desitgem molts encerts. En aquest cas, la bona sintonia que es pressuposa dels futurs equips de govern locals amb el Govern de Demòcrates per Andorra –fins i tot dels que es presentaven sota unes altres sigles– haurà de servir per abordar, d'una vegada per totes, la revisió de les competències i les transferències.

Tenim per davant el que sembla que serà un nou any de crisi. Ens haurem de reinventar. El regal de Nadal de l'agència de qualificació Standard & Poor's no només avala l'estratègia en matèria econòmica anunciada pel Govern: ens deixa ben clar que, almenys des del seu punt de vista, l'obertura econòmica és l'únic camí que podem emprendre per sortir reforçats de la situació actual, amb una reforma estructural imprescindible. I els empresaris n'han de prendre bona nota perquè el canvi pot fer por, però de poc servirà amagar el cap sota l'ala.

L'economia és, segurament, la gasolina del país. Ara bé, no podem deixar de banda altres aspectes que són fonamentals: s'ha d'abordar urgentment la reforma de la seguretat social perquè el model sanitari i de pensions sigui sostenible. El 2012 serà un any clau per al futur d'Andorra. Reflexionem-hi.

Per a més informació consulti l'edició en paper.