Ho hem dit altres vegades i ho tornem a repetir. La CASS té un problema pel que fa a la branca general amb una despesa inassumible que farà necessàries mesures importantS, urgents i algunes d'impopulars, en una decisió en què ha de primar la qualitat de l'atenció assistencial i evitar el màxim de perjudicis al cotitzant, això és als ciutadans.

Però el gran problema, el veritable mal de cap que de moment sembla que no es vulgui afrontar amb l'agilitat que requereix, és sens dubte el futur de les pensions, garantir que aquells que estan ara pagant mensualment per disposar d'una vellesa digna tinguin assegurat aquest objectiu.

El problema és que es manté un model que és obsolet i massa generós per a les circumstàncies actuals, que suposa un retorn al cotitzant en forma d'un 15% d'interès per a un període que res té a veure amb el que s'havia previst quan es va fundar la CASS. Fa 43 anys, l'esperança de vida dels majors de 65 anys arribava a 76 anys, era un sistema ideat per a la realitat demogràfica del 1968. Ara l'esperança de vida se situa en els 85 anys, i per tant és impossible fer quadrar els comptes amb el model actual. Hi ha coincidència en què s'haurà d'actuar, però no en el timing ni tampoc sobre en qui recaurà l'esforç per assegurar la viabilitat de les pensions futures.

Hi ha qui veu el model privat com l'alternativa, però per a qui ha cotitzat durant anys el sistema públic ha de continuar sent vigent i amb continuïtat. Des de l'inici de la crescuda demogràfica, mai abans a Andorra hi havia hagut tan pocs treballadors i tants pensionistes, tanta població passiva. La combinació d'aquestes dues tendències dóna com a resultat la taxa de dependència més baixa dels últims anys. I la problemàtica va més enllà, ja que la caiguda és més accelerada que la que s'està donant als països veïns.

La taxa de dependència permet calcular la relació entre la població activa i la que no cotitza, dins la branca de jubilació. Les dades més recents de la Caixa Andorrana de la Seguretat situen la relació en 4,01. És a dir, quatre treballadors per cada beneficiari. Tenint en compte que la població envelleix, que l'accés dels joves al mercat laboral és cada cop més difícil, que la natalitat s'estanca i que la pèrdua de llocs de treball es manté, la situació de la branca de jubilació és més que preocupant.

Cal pensar que caldran mesures dures, i que els polítics són reticents a fer front a la impopularitat en un moment impopular per la crisi. Però si s'actua quan ja sigui massa tard no hi haurà lloc per a lamentacions.

Per a més informació consulti l'edició en paper.