El debat al Consell General de l'esmena a la totalitat al projecte de pressupost del 2012, presentada pel PS i rebutjada per la majoria de DA, ha demostrat, una vegada més, la doble visió parlamentària sobre la política a seguir per sortir de la crisi. És bo que sigui així, perquè el debat posterior a les esmenes parcials podria apropar algunes postures i aconseguir un pressupost que sigui convincent per a tothom. Convicció vol dir establir unes idees fixes que puguin convèncer a tots i confondre a l'adversari. En política estar segur del que es diu és el primer pas per intentar entendre els actes en el convenciment que la solució és millor trobar-la entre tots.

No es tracta de quedar bé amb uns i oblidar als altres, sinó de que tots els ciutadans tinguin el convenciment de què allò que es faci és el millor. Saber que es vol, com arribar-hi i arribar van ser termes escoltats en la sessió plenària. Tots d'acord, però sabent que no existeix un sol camí sinó varies opcions i que cal triar-ne la millor.

El pressupost és el flux sanguini de l'Administració. Ha de ser just, el que vol dir que satisfaci les necessitats prioritàries. Els comptes tenen que ser equilibrats perquè atenguin totes les exigències de la societat del benestar. El rigor és necessari quan els diners són escassos. Però necessitem diners per escometre accions que no admeten cap demora.

La tendència actual de primar de forma prioritària i quasi única el deute ha de ser un objectiu, però de cap manera pot ser l'únic. No serem justos si només fem una política de contenció, perquè la productivitat no es produirà, baixarà el consum i seguirà en línia descendent l'índex de l'atur. Tant o més important que el dèficit és la recessió ja anunciada i que sembla que serà més forta del que s'esperava. Hem d'evitar la ruptura social pels greus trastorns que podria provocar.

Per això necessitem que es facin les inversions necessàries per evitar la fallida col·lectiva de la societat civil. Això vol dir que enfront del rigor en l'ajust de la despesa hem de donar els passos necessaris amb valentia per aconseguir els ajuts necessaris i atendre les necessitats de les persones, col·lectiva i particularment. El problema és que per fer molts projectes o tirar endavant un pla d'acció sempre falta una llei, un reglament, un estudi o un informe. I així fa temps que perdem el temps.

El pressupost públic és l'eina que necessitem i hem de saber trobar el punt d'equilibri necessari, per tal de que sigui obra de tots, perquè es per a tots.

Per a més informació consulti l'edició en paper.