En poc temps tant DA com el PS han mantingut sessions congressuals per explicar els resultats electorals per una part i veure quina ha de ser la feina de futur. Naturalment la diagnosi és molt diferent en uns i altres. Els primers volen consolidar la seva presència i els segons refermar las seves conviccions i buscar la fórmula d'apropar-se a l'electorat amb vistes al futur. Explicacions i comentaris s'han donat molts, però a nosaltres ens importa molt més les declaracions testimonials que no pas les circumstancials. No es pot reconvertir la socialdemocràcia –aquí i al món– sense tenir molt present que no és una ideologia, sinó una adaptació a la conjuntura que estem vivint. En un moment precís es va voler incorporar el principi rector de la socialdemocràcia amb la seva idea d'igualtat a la economia de lliure mercat i democràcia liberal. Si repassem el procés històric es veu que la socialdemocràcia el que vol es corregir injustícies dins del marc institucional, però no es troba incòmoda en el context general liberal. Daniel Inneraty a l'estiu defensava una «socialdemocràcia liberal» basada en un socialisme sumat al liberalisme.

La tribulació ideològica a les files de l'esquerra és molt gran, però no arriba a tapar per complert la crisi, en la qual també es troben sotmeses les idees liberals segrestades per un fanatisme que amenaça tornar a un capitalisme salvatge. Una prova la trobem en què la crisi s'ha portat per davant tant a governs liberals com socialdemòcrates.

Ens trobem en moment de reajust de tots per buscar un canvi i una solució. Acabar amb la submissió del poder polític enfront l'econòmic és més urgent que la necessitat d'un Estat mínim, fins i tot sobre l'idea liberal. Adam Smith deia que «les persones que es dediquen al comerç rara vegada es reuneixen com no sigui per conspirar contra el públic o maquinar com pujar els preus». El que vol dir que uns es dediquen als seus negocis i els governs a altres coses també necessàries. Alguna cosa passa quan la tradicional sensibilitat liberal a l'acumulació de poder no únicament no denuncia el despotisme dels mercats, sinó que segueix reclamant un Estat mínim dins de la crisi.

Tant a casa nostra com a Europa la sortida d'aquest forat passa per seguir el pensament lorquià de «recordar vers l'endemà». Per això tornem amb Adam Smith manifestant que «la mesquina rapacitat i el monopoli dels mercaders no són ni han de ser els governants de la humanitat». I aquesta és una feina tant d'uns com d'uns altres. Ens tenim que unir amb les idees, o ningú farem res. El veritable liberalisme està tan en crisi com la socialdemocràcia.

Per a més informació consulti l'edició en paper.