Entenem que en matèria fiscal i concretament amb l'IVA es vulguin fer les coses el millor possible, perquè de l'encert depèn l'èxit futur de gran part de les finances del país. No està de més recordar, però, que el millor és enemic del bo i que, pel moment, les mesures econòmiques més urgents han estat les retallades a sectors molt concrets, deixant de banda als que econòmicament són més forts i haurien d'intervenir el més aviat possible.

Warren Buffet va escriure fa un temps al New York Times un article titulat Deixem de mimar als rics en el qual defensa la necessitat de gravar amb urgència el patrimoni dels que més tenen. Si l'actual situació econòmica coincideix en què necessitem un sacrifici excepcional dels que més tenen, la realitat demostra la profunda crisi dels diferents sistemes tributaris. El tipus d'imposició de l'impost de la renda de persones físiques i l'impost sobre societats fomenta un ús de les societat amb molt poc contingut. És indubtable que el tracte entre les rendes del treball i de l'estalvi és un clar exemple de falta d'igualtat. És evident també que la desproporcionada diferència de tracte entre un i altre tipus és difícilment compatible amb el principi d'igualtat que marca la Constitució. El que passa és que uns segueixen igual que sempre i els altres paguen més.

No a casa nostra, sinó que en la majoria de parlaments s'ha pogut veure que els consellers, parlamentaris o diputats protegeixen als rics per la por a que paralitzin les seves inversions. Aquest és el canvi més urgent, el primer pas per a una reforma tributària.

Hem de fer complir la capacitat de pagament, la progressivitat i equitat, evitant que paguin més els que menys tenen. Necessitem una reforma profunda que és inajornable. En cas contrari caurem en un exercici d'irresponsabilitat política, en un desconeixement dels dèficits del nostre sistema tributari i en un augment del mateix i un engany per a qui injustament manté la part mes grossa del manteniment de la societat del benestar: essencialment les classes mitjanes, que són les que es descapitalitzen de forma més urgent.

La feina és feixuga, perquè són masses els interessos creuats al llarg dels temps, però necessitem un bon cop de bisturí per tallar una gangrena fiscal que ens pot arribar a ofegar.

També s'hauria de trobar l'equilibri perquè aquest nou sistema fiscal que s'implantarà a Andorra tingui els mecanismes de control necessaris per assegurar que sigui just, i això no és fàcil amb un pressupost que ha de ser auster.

Per a més informació consulti l'edició en paper.