L'acord aconseguit el cap de setmana a Brussel·les és un primer pas, però no pot ser l'últim. La pròpia reacció de les borses al món reflecteixen que el sistema és encara feble i no es té un perfil definitiu del camí a seguir i les possibles contingències a trobar. Es vol salvar l'euro, però no tots estan convençuts –especialment Anglaterra, que no l'adopta– que això sigui possible.

És bo recordar, amb motiu de la fundació de la moneda única, la frase pronunciada per Jacques Delors: «Aquesta inauguració és una combinació de l'obstinació de la idea alemanya de control monetari i l'absència d'una clara visió per part d'altres països». L'actualitat de la definició segueix totalment vigent.

La fórmula d'austeritat per a tots i un banc malaltís i obsessionat amb la inflació, fa que sigui bàsicament impossible per als països endeutats escapar de la trampa del deute públic. La conseqüència immediata és una fórmula per multiplicar les suspensions de pagaments, els corresponents pànics bancaris i les caigudes financers. Seguir les evolucions borsàries dels darrers dies espanta, perquè la llum que es vol obrir a l'horitzó està encara molt difusa i poc perceptible.

Si els mercats amenacen, el mateix podem definir sobre l'equilibri social. Tenim matèria suficient com per obrir un debat i temps de reflexió sobre la forma d'enfortir els ciments de l'Estat del benestar i atrevir-se a més democràcia, el que vol dir tenir la valentia de saber pensar i saber saber.

Es juguen partides polítiques inspirades només en les ganes de mantenir-ho tot sota control, per la por de perdre el que encara es conserva. La postura és infantil, perquè ens estem jugant el futur de la societat del benestar i a la vegada la crisi dels diferents partits polítics, no únicament la socialdemocràcia, sinó també la resta.

La desigualtat ha pujat en les economies tradicionalment considerades com a més igualitàries. I és que l'augment de la desigualtat en la distribució de la renda no únicament és una demostració del fracàs del sistema, sinó que constitueix un mal fonament per a la sostenibilitat del creixement econòmic. No únicament no afavoreix l'estabilitat social, sinó que, com l'evidència ha demostrat suficientment, genera tensions econòmiques i crisis financeres.

El panorama és confús i hem de saber avançar esdeveniments per evitar una recessió més forta.

Per a més informació consulti l'edició en paper.