La frase popular a Londres, en l'època de major presència de la boira –puré de pèsols com la definien a la City– era davant d'aquest fenomen que «Europa havia quedat separada per la boira». La frase resumeix per un costat el profund sentiment de sobirania que tenen els anglesos. Possiblement la llarga història colonial podria donar moltes explicacions d'aquesta filosofia. Si analitzéssim detingudament moltes de les causes de la crisi actual arribaríem a l'anàlisi de les repercussions colonials en els antics països dominats i com aquests volen tenir el que els seus amos els van negar: democràcia i independència. Però aquest és tema per a un altre moment. Avui hem de parlar del fet que Anglaterra ha quedat aïllada d'Europa per voluntat pròpia i no és possible invertir la frase, en no respondre a la realitat. Londres tindrà els seus motius, però en aquest cas caldria veure si té la raó. Els temps són diferents i competir amb la Unió Europea, per important que sigui l'eximperi, ara no es veu massa clar. Ells són els únics que segueixen tal qual, perquè després de la reunió de Brussel·les el que queda clar és que el sobiranisme està de dol a Europa. Ha començat el camí de la major cessió de sobirania nacional que mai havia existit des del Tractat de Roma a Maastricht.

Primer va ser al 1957 la política arancel·lària. Més tard, al 1992, la desaparició de la moneda i ara al 2011 la política pressupostària. Els pressupostos de cada país és la part més sensible de la política que es fa en ells. Andorra té experiències molt recents en aquest sentit i està molt capacitada per entendre el fet.

Però si la pèrdua de sobirania per ser l'ombra, la llum és que la gran majoria de països està d'acord amb la proposta d'una Europa més forta que donarà lloc a una unió fiscal que necessàriament serà imperfecta, perquè afectarà la unió d'estabilitat pressupostària i austeritat en la despesa i no en les transferències i solidaritat. Ja no parlem de directoris, sinó d'Europa i l'actual és franco-alemanya, amb un federalisme per part dels socis que es vulguin inscriure.

Caldrà veure el paper del Banc Central i del FMI, així com les futures relacions amb Estats Units. El que s'ha salvat –aspecte molt positiu– és l'Euro, malgrat que alguns euroescèptics ho vegin malament.

És un primer pas simbòlic, perquè la feina ve ara i no està massa clar com es desenvoluparà. L'error de diagnòstic de la crisi al dir que era fiscal i no financera va ser un primer error. La teràpia de voler salvar la inflació i no construir un teixit productiu eficaç, podria ser un altre. Error també del metge de capçalera en donar receptes econòmiques i no polítiques. Finalment, error de recepta conservadora en lloc de ser progressista. Molts errors a solucionar a partir d'ara.

Per a més informació consulti l'edició en paper.