La visita a Europa del secretari del Tresor dels Estats Units, coincidint amb els dies de la cimera per tractar el futur de l'euro i el reajust de les estructures europees, no és pura coincidència. En una economia global és molt important anar tots junts de la mà. Ara per ara això no s'ha aconseguit. El president Obama defensa un projecte polític que no és el mateix que es discuteix a Europa i, a la vegada, ha de fer front a l'oposició republicana –especialment el Tea Party– que ni fa ni deixa fer. El que passi en un lloc del món indefectiblement afectarà a l'economia de l'altra part. Per això convé buscar un equilibri que unifiqui i no divideixi.

Als Estats Units ¿ja sabem quant de temps és capaç la ciutadania d'acceptar el sacrifici sense resultats tangibles? Els moviments d'indignats es comencen a notar. A Europa són un fet i, a més, a nivell dels propis Estats tenim casos de clara recessió.

¿Es pot acceptar una política que destrueixi llocs de treball i no es vegin els resultats? Es fa difícil. El temps d'incertesa i por cada vegada és més fort i important. Manca la necessària direcció política que eviti el fracàs. No és el mateix defensar el sacrifici pel sacrifici i perquè no queda més remei, que demanar esforç per anar en la direcció de les alternatives. Aquest full de ruta és el que ara no es veu clar. Ni a nivells globals, ni de països.

El creixement no és un fi, sinó el mitjà per marcar un tipus o altre de societat. No és bo culpar i fer pagar a les persones que no han tingut res a veure amb el que està passant. I aquesta és la realitat ara mateix.

Al ciutadà no se'l pot humiliar i ara es fa. La privatització del sector públic n'és una mostra.

Està molt clar que l'aparell públic necessita una reforma, però la poda fàcil desfà la pròpia estructura de l'arbre i pot atacar a les pròpies arrels. Els governants no poden estar en una situació subalterna i això és el que molts poders fàctics voldrien.

És hora de fer retallades, però seguint una política que busqui resultats. En cas contrari el problema, com es pot comprovar, cada vegada serà més greu. Per fer caure un govern només cal no aprovar els seus pressupostos. Nosaltres –i altres– tenim l'experiència.

La sobirania de la que tant es parla ara quedarà radicalment enfonsada amb el control pressupostari, segons com es vulgui fer. Per això és tan important la cimera europea. Tenim por pels resultats. A nivell general i de país.

Per a més informació consulti l'edició en paper.