Mentre a tot Europa es mira què pot passar aquets dies de cimera mundial i quin serà el futur d'Europa i l'euro, altres es dediquen a donar consells a polítics perquè prenguin una decisió que només depèn d'ells mateixos, o bé a meditar sobre el paper que han de tenir els nostres bancs en els moments actuals. Cadascú té unes prioritats, les expressa i nosaltres les respectem, però pensem que ens juguem massa coses ara mateix per anar per les branques i no atacar realment el que importa als ciutadans de tot Europa, entre els que ens hem incloure nosaltres mateixos.

L'euro ha esta sempre discutit. En el mateix moment de la seva institucionalització ja molts economistes molt qualificats manifestaven que crear una moneda única, sense un banc central com àrbitre final i una unió fiscal general o fons europeu per fer front als problemes, podria resultar una quimera. Corrien els anys 90 i actualment les propostes no poden ser més reals i necessàries.

¿Per què no va ser així? La voluntat politíca va primar sobre la pròpia realitat. Eren temps en què resultava difícil pensar que alguna nació pogués entrar en crisi aguda o que els mercats passessin a ser tan dominants, ajudats pels poders fàctics que denoten la seva presència però no donen la cara obertament.

L'estructura va néixer, per tant, amb deficiències i ho demostra el fet que no tots els països de la UE tenen l'euro com a moneda o de la política generalitzada dels euro escèptics que ara són encara més nombrosos.

L'exemple de Grècia podria explicar el perquè l'atonia dels polítics en el moment precís, el paper del FMI o les diferents cimeres per solucionar, tard, allò que es podia evitar de principi. Ara el problema s'estén.

I arribem al 9 de desembre –avui– en el que s'anuncia una reforma dels tractats per imposar una disciplina fiscal a tots els Estats. El problema –diu Guillermo de la Dehesa President del Center for Economic Policy Research– és que canviar tractats requereix molt de temps, perquè ha de passar pels parlaments europeus i l'eurozona ara mateix es troba totalment asfixiada i amb bancs sense finançament, Governs retallant millores socials i avançant a una recessió cada vegada més evident. La solució podria ser que una sèrie d'Estats donés el primer pas i altres seguissin més tard. Però els problemes de tot tipus resulten també evidents. Avui és un dia en què tot es pot convertir en una il·lusió més o menys acceptada o començar a caminar a un cataclisme. I en aquest joc també nosaltres en sortirem afectats, independement dels problemes domèstics que puguem tenir a nivell interior.

Per a més informació consulti l'edició en paper.