Malgrat que el màrqueting comercial, que tot ho domina, ja fa dies que han començat la campanya de Nadal fins a l'extrem de què ja s'ofereixen les rebaixes, oficialment el començament de les festes coincideix amb la festivitat de la Immaculada. Les llums que llueixen fa dies eren el pròleg del que a partir d'ara vindrà. Ja tenim els Mercats de Nadal –molt de petis en molts llocs i no un de gran que tot ho agrupi– i les figuretes, llums i símbols del pessebre es troben a les mans dels infants.

Aquest Nadal però, no és com els altres. Es vol que tingui més llum, per activar el consum, però massa ombres angoixen els ciutadans. Per una altra part diuen que les desgracies mai vénen soles i tenim a molts temporers esperant que nevi per poder començar a treballar i ara es troben en una situació precària que només amb bona voluntat –que esperem que serà en les estacions– es pot solucionar parcialment. Destaca el fet que els ajuts del Banc d'Aliments de Càritas s'hagin rebaixat una mica. El fet pot ser conjuntural o que moltes famílies amb necessitats es busquen els seus protectors per altres costats. El sentiment religiós està variant perquè tampoc es veu una postura clara de l'Església vers els necessitats. Es diria que tenim un Nadal que mira a Betlem i un altre que té la vista posada en el Vaticà, i la diferència és important.

La crisi de principis es manifesta en les accions i les reaccions. Els moviments ciutadans, precisament en aquests moments, haurien de tenir molt present reivindicacions efectives d'allò que resulta necessari. Nadal es quelcom més que un cant musical, uns torrons o el Cagar el Tió.

Però també és el Pare Noel arrelat ja en totes les cases donant la mà als Mags d'Orient. És el signe dels temps que arrasa o desvia velles tradicions i crea de noves. Però l'esperit hauria de ser el mateix amb un vestit o un altre. Perquè és autèntic malgrat que indefinible.

A partir d'ara sembla obligat el somriure i no oblidar els obsequis que per a molts seran inevitablement més febles que en altres ocasions. El millor regal ara és tenir feina i cobrar per la mateixa. El Nadal consumista arrasa al tradicional, però les coses han arribat a un punt en què el consumisme és necessari per tirar endavant, malgrat que ens diguin que tenim que estalviar. És difícil compaginar ambdós conceptes i més encara embolicar-lo sota el paraigües del Nadal.

Sigui com sigui esperem que la campanya sigui un èxit, que vinguin molts forasters i que tornin una altra vegada, que nevi d'una vegada i que tots tinguem força de salut i molta feina.

Per a més informació consulti l'edició en paper.