Les primeres reaccions dels protagonistes de la campanya electoral comunal marquen una línia d'actuació indefinida en la manera del que es pensa fer, però unànime en el sentit de crear un intercanvi d'accions i reaccions entre les diferents Administracions públiques. El segon dels missatges sempre és fàcil de dir, però a l'hora de fer ens podem tornar a trobar amb els diferents campanars que, malgrat ser més o menys unànimes, sonen de diferent manera.

Sortir dels diferents universos en què sempre ens trobem tancats és un motiu d'alegria. Demostra una inicial idea d'obertura i un desig de què el missatge amb el que s'ha embolicat un projecte es vol fer, malgrat que alguns pensin que ara que s'ha donat un primer pas el segon tampoc s'ha de fer amb massa pressa. El mapa polític a casa nostra està molt clar. Qui vulgui dedicar-se a la política podrà canviar d'opinió, però dins sempre de la mateixa tribu. La política del oui, mais està molt arrelada i costarà eradicar.

La realitat és la que cadascú vol veure i que massa vegades està influènciada per les emociones. El cervell és un model matemàtic que mai saps quan caurà i sobretot a quina banda anirà a parar. Si no féssim res desapareixeríem, per tant hem de treballar en el que sigui possible –fins i tot dient que treballem– per fer notar la nostra presència. Les paraules són el camí més fàcil. Els fets pugen costa amunt i més ara amb tants d'entrebancs. Hem fet molt, la societat actual, a reconèixer el nostre fracàs, però no som capaços de poder acceptar la part de responsabilitat que ens pertoca.

De la correlació de forces entre el Govern, el Consell General i els comuns haurien de sortir iniciatives col·lectives . Però si no som capaços d'inventar una història bonica, molt menys de fabricar un projecte comunitari. Utilitzem massa sovint la terminologia «fet històric», quan la història no és altra cosa que la feina de cada dia vista col·lectivament. Història és depositar en el món les veritats que pertanyen a les nostres ànimes. El que no està massa clar és que sempre tinguem alguna cosa dins, digna de sortir a l'exterior.

Qualsevol pot fingir que és savi, però no que és enginyós, que és el que ara ens fa falta.

Enginy per buscar altres vies que siguin vàlides i renovadores. També una escombra per treure el pols de sota les catifes conservat massa temps. Airejar locals obrint finestres i sobretot ser conseqüents de què si no ho fem nosaltres ens ho imposaran de la manera més crua i sense demanar cap tipus de consell o punt de vista, sinó per decret directe que vindrà de fora com si d'una medicina genèrica es tractés.

Per a més informació consulti l'edició en paper.