Si les eleccions generals van marcar un final i un principi en la vida política d'Andorra, ara a les comunals queda evidenciat aquest fenomen, amb alguns matisos que caldrà tenir molt presents, si de veritat volem continuar en el canvi de cicle històric que s'està produint en el món i que també es pot percebre en el nostre país.

DA, que va assolir la majoria absoluta –la més gran en la vida política del país-- podrà seguir governant també en els comuns de forma majoritària. Però es noten alguns canvis d'actitud que ja en el seu moment es van detectar i que la divisió, en alguns casos fratricida, ha fet que la victòria sigui més curta del que hagués pogut produir-se d'aconseguir la unitat proclamada des del principi. Els elements conservadors –amb personalismes molt definits– han volgut una permanència en el poder que en part poden haver aconseguit en algunes parròquies, però que han quedat superats per unes noves actituds amb un canvi d'interessos polítics i una clara voluntat de la racionalització de la vida col·lectiva, únic camí per sortir d'una crisi que ha provocat altres fenòmens polítics i econòmics, que es tradueixen en un desencís per la política que porta inevitablement a l'abstenció –vuit punts per sota es molt significatiu a casa nostra– malgrat que augmentin el numero d'electors i marquin un fet tan significatiu com han estat els vots en blanc. Andorra només es pot construir amb la participació de tots. Qui governa i qui es trobi a l'oposició han de tenir molt present un lema: ¡Andorrans, Andorra!.

El PS segueix en una clara crisi que ha de saber superar, perquè és un partit amb idees definides de les quals no es pot prescindir. Han perdut –en alguns casos per manca d'entesa i personalismes– però en el camí a la imprescindible renovació, han sabut confeccionar i presentar candidatures molt joves i que des de l'oposició poden adquirir una experiència política molt important de cara a la renovació en el partit i en la vida política que es pugui produir en el futur, amb un canvi de model que inevitablement s'haurà de produir. La socialdemocràcia al món pateix una crisi de principis que sempre s'aguditza en èpoques econòmicament dolentes. En la mesura que sàpiguen ser fidels a la ideologia podran superar aquesta travessia en el desert que tot grup polític, en algun moment de la seva història, ha de patir.

Als guanyadors els hem de recordar que no hi ha recte exercici de la llibertat sense una correlativa assumoció de les responsabilitats. El triomf de Rosa Ferrer a Andorra la Vella és una bona referència per a tots, en la que les idees, la feina feta i la pròpia tradició andorrana –els cònsols que es presenten sempre acostumen a guanyar de nou– ha fet possible una renovació que pot ajudar en el futur polític del país, si sabem ser el suficientment oberts, perquè, sense trencar la pròpia personalitat, ajudi a fer un país mes col·lectiu i solidari, tant des del Govern com des dels Comuns, en una política de vasos comunicants tan necessària com imprescindible.

Per a més informació consulti l'edició en paper.