Aquestes eleccions comunals, per varies raons, tenen un significat molt diferent. Destaca en primer lloc la greu situació econòmica que estem vivint i la seva repercussió directa –malgrat que es parli molt del primer i poc del segon– en l'àmbit social i ciutadà. Les eleccions generals van arribar en un moment decisiu i el resultat ho va evidenciar. Ara a les comunals és el moment de comprovar si el flux provocat a les generals té el mateix sentit a les locals. Els primers indicis indiquen el que vam dir en el seu moment: allò que es va guanyar un dia, és perd ara a les parròquies. La divisió i proliferació de candidatures ho demostren. Però ens queda per veure quin sentit donarà el ciutadà a aquesta evolució amb el seu vot avui a les urnes. Quan la crisi econòmica es transforma en crisi política i pot arribar a fer entrar en crisi la democràcia, és quan s'ha de veure el seny de la ciutadania. Aquesta es pot decantar per un desencantament o per una radicalització de tots aquells sistemes que no funcionen. És difícil una abstenció en el primer cas, perquè qui vota no són tots i els que ho fan, sí que tenen la seva cultura electoral molt definida i en alguns casos fins i tot fora de temps. S'ha de votar, però als millors prescindint de cap altra consideració.

Fins el moment les úniques protestes que hem tingut a casa nostra han estat verbals i procedents de la massa laboral del sector públic, que ha estat la primera afectada per les retallades i la política de contenció. Queda una segona part que és el sector públic parroquial, en la que les opinions estan dividides, perquè les postures també caminen en aquest sentit. Davant d'aquesta situació l'altra alternativa hauria de ser la radicalització de tots aquells sistemes que estan obsolets i necessiten d'una ràpida reestructuració.

A l'hora de votar avui, el ciutadà ha de tenir molt present el que pot passar demà amb la seva decisió. S'hauran d'adoptar mesures que han de ser justes, transparents i equilibrades, no podem trencar l'ordre social per culpa d'un mal entès reformisme econòmic que es queda en el preàmbul i no ataca el moll de l'os del problema. Tenim que rectificar moltes coses i no tots estan disposats a fer-ho. Els plans presentats són superficials i en alguns casos lineals, es diria que en el fons tots diuen el mateix. Doncs no n'hi ha prou. El canvi ha de ser profund si de veritat es vol sortir. Necessitem alternatives vàlides i possibles que es puguin desenvolupar amb l'esforç de tots i no ara d'uns i més tard d'uns quants. El resultat electoral d'avui dirà si tenim correccions en la trajectòria política o el partit governant té una parcel·la de poder com mai s'havia arribat.

Per a més informació consulti l'edició en paper.