La reflexió, segons el diccionari, és l'acció de reflectir o reflectir-se. O sigui acció personal en la que fem atenció als propis actes del nostre coneixement. Reflexionar és per tant tornar sobre una cosa pensada, considerant-la degudament, aprofundint-la. La reflexió està en línia directa amb la meditació que no és altra cosa que l'aplicació de la ment a la consideració atenta d'un mateix. Partint d'aquestes premisses, en aquesta jornada de reflexió electoral, a més d'un ciutadà se li pot plantejar el dilema sobre què ha de reflexionar, qui i perquè. La campanya, malgrat excepcions, ha estat molt lineal. Es fa difícil diferenciar una missatge d'un altre. L'originalitat radica en les persones que, naturalment, tenen noms i cognoms, però amb això no hi ha prou.

No hem vist la correlació que hauria d'existir entre les Administracions públiques. És més, en alguns casos els que uns decideixen no ho fan els altres, provocant dubtes raonables sobre l'efectivitat d'allò que es diu i es pensa fer. Si tinguéssim que buscar alguns elements diferencials a molts ciutadans els hi pot resultar molt difícil trobar un missatge que li pugui afectar directament. Per això la jornada de reflexió ha de venir d'una profunda reflexió que no pot estar improvisada i que ha de poder aportar a cada votant el que vol i perquè pensa votar d'una manera i no d'una altra.

S'han tret molts vells arguments de l'armari que, precisament per coneguts no entusiasmen, perquè les paraules es repeteixen a cada moment. La malaltia ha començat pels discursos, molt buits de contingut –repetim que malgrat algunes excepcions– i amb una incògnita final de no saber ben bé a qui i perquè se li ha de donar el vot.

L'exercici de la jornada podria ser aquell vers de Nicanor Parra –nou Premi Cervantes de les Lletres– que defensa la individualitat per estar preocupat per ella mateixa, davant de tan missatge lineal i generalista.

No són unes eleccions normals aquesta vegada. La situació és molt desfavorable i cal filar molt prim sabent qui aporta solucions i qui simplement vol seguir fent el que feia. Destriar el gra de la palla, en aquesta ocasió i en alguns llocs, no és feina fàcil. I s'ha de saber fer, perquè encara que es tracta d'uns comicis locals, la proximitat entre els càrrecs electes i la ciutadania té encara una major dimensió.

Les grans mesures per superar la crisi està en mans dels consellers generals, però els comuns poden fer les seves aportacions en forma de serveis i ajudes a les famílies més necessitades. Tothom promet una bona gestió per estalviar, i en el discurs el ciutadà ha de saber trobar la sinceritat del compromís.

Per a més informació consulti l'edició en paper.