La decisió de Govern de destinar un milió d'euros a solucionar, en part, la situació econòmica greu en què es troben molts aturats és bona. Retrata un capítol de bona intenció i en principi es fa difícil, com van ara les coses, mostrar la crítica més mínima; no seria lògic.

Sí en canvi que val la pena fer una deguda observació, tan simple com la mesura proposada, però que explica moltes de les coses que hem anat defensant en els últims temps. El tema no és altre que demostrar que només amb polítiques de reducció de deute públic i cap altra inversió no es pot aconseguir la reactivació econòmica i, per tant, animar el mercat laboral. Invertim una quantitat escassa –tant de bo fos més elevada– i ja té moltes persones dependents del Servei d'Ocupació amb una feina transitòria, però feina a la fi que solucionarà momentàniament un problema greu. Imaginem que passaria si enlloc d'aquesta resolució d'urgència, tinguéssim una llei laboral –tants anys reclamada i mai aprovada– en la que es contemplés un subsidi d'atur per a les persones que es quedin sense feina. Les coses podrien haver resultat d'una altra manera, malgrat que la solució no hagués estat definitiva.

El sector públic, que per un costat retalla –o pensa fer-ho– sous o limita llocs de treball, s'encarrega en aquesta ocasió del tema. No podem parlar del que fa el sector privat perquè les úniques dades que tenim son les de l'atur i no pas la de creació de llocs de treball en programes d'inversió.

L'anècdota és mínima però demostrativa. Sense inversió no hi ha reconversió i per tant augment d'oferta liberal o desenvolupament. Aquesta política avui dia generalitzada és la que han volgut aquells que van provocar la crisi i que ha demostrat que no és vàlida. Seria qüestió de canviar. S'insisteix molt, però quant més es parla, menys sembla tenir valor tot allò que es diu. Seguim aquella predicció de Stefan Zweig d'acollir el temps tal com ell ens vol, però que –afegiríem– no és el temps del moment, sinó del passat, el nou temps està per arribar i evitar una fallida laboral i social que és una de les amenaces actuals. A casa nostra i fora.

Per una altra banda, l'ocupació temporal de persones desocupades durant un període de sis mesos és una mesura que pot ajudar momentàniament a algunes famílies, però que s'ha de considerar transitòria i en cap cas suposarà la solució contra la destrucció de llocs de treball. La mesura està contemplada en el projecte de pressupost, és cert, però no ha d'estranyar la sorpresa crítica amb que ha estat acollida per un sector, en ser semi-anunciada durant un acte electoral.

Per a més informació consulti l'edició en paper.