Que Josep Dallerès, exsíndic en varies legislatures, sigui el nou ambaixador davant el Consell d'Europa representant al Principat d'Andorra, és quelcom més que un símbol, podríem dir que és el testimoni del que ha de ser la representació a l'estranger, que sempre ha de estar presidida per una idea de país i no de partit. Per això ens alegra l'acceptació del reputat socialista andorrà i aplaudim la decisió del Govern en aquest nomenament.

Dit això, ara bé la feina. Difícil, pot arribar a ser compromesa i sens dubte apassionant per a qui l'haurà de protagonitzar. Tots sabem la vocació política d'un veterà com Dallerès i la seva prioritat en l'anàlisi i estudi de la realitat internacional.

No li vindrà de nou la seva estada al Consell d'Europa que coneix molt bé per dins i per fora. Diu el ministre d'Exteriors que la decisió ha estat basada en la seva experiència, els contactes internacionals que ha fet al llarg dels anys i per ser un referent de consens. Tot això esta molt bé, però no seria res si no fos per una preparació intel·lectual molt ampla i una clara vocació per la gestió pública.

Europa passa per uns moments difícils i els representants diplomàtics que pertanyen a ella hauran de tenir molta cura en les seves accions i decisions. Es veu cada vegada més clarament que ara la diplomàcia la porten els propis caps de Govern i deixen a un costat la gestió dels seus ministres d'Afers Exteriors.

Només cal comprovar les diàries reunions que es fan en aquest sentit. Malgrat el fet, està molt clar que sense la diplomàcia moltes de les accions que ara es fan no podrien ser possibles. És més, ara mateix, es diria que la diplomàcia practicada per caps de Govern és com una mena de barra lliure en el que cadascú es serveix el que vol i marxa sense pagar. Així ens van les coses.

La manca de personalitat política en el si de la Unió Europea mostra una de les seves debilitats més latents i el poc pes específic que estem tenint a nivell internacional. No creiem que Josep Dallerès, que tindrà com a primera feina preparar la presidència del Consell de Ministres d'Europa per a l'any que ve, sigui peça imprescindible, però si necessària per tal de buscar unes majors responsabilitats en el propi interior del Consell i intentar aplicar la política exterior amb el que el seu nom indica clarament, visió i política.

Sabem fin on es pot arribar, sobretot ara, per això li desitgem el millor dels èxits i la confiança de la feina ben feta i honesta.

Per a més informació consulti l'edició en paper.