Angela Merkel és ferma en la seva proposta. Ho acredita, una vegada més, en la reunió mantinguda amb Sarkozy i Mario Monti. Sense voler variar el seu posicionament ha deixat ben clara la seva frontal oposició als bonus i una major implicació del BCE. A la vegada defensa una major unió fiscal i política. Ho fa en uns moments en què la banca alemanya es troba en una situació mediocre i que fa difícil diferenciar entre deute públic i deute privat. Malgrat tot segueix en la seva pressió contra el deute. Ja se sap que si Alemanya esternuda la resta de països, especialment els mediterranis, podem agafar tot seguit la grip. El fantasma de la recessió per a l'any que ve es perfila i això comportarà més atur i més inestabilitat bancària.

Una crisi econòmica només té dues sortides possibles: un col·lapse del sistema o un canvi del sistema. Els mercats financers han saltat una i altra vegada les barreres que les autoritats europees han anat instal·lant i els dubtes del líders estan tenint un paper molt destacable. El problema de l'eurozona no és tècnic, sinó polític: exigeix iniciativa política abans que saviesa econòmica especialitzada. Una solució política i econòmica seria la creació d'un tresor de l'euro, de la mateixa manera que el dòlar disposa de la Reserva Federal. L'ortodòxia fèrria d'Alemanya no és, per tant, innòcua.

Un canvi de sistema inclouria un pacte que complementes la unió econòmica i monetària amb aquells elements de govern econòmic del que ara no tenim. Les espases continuen en alt però el cost de la indecisió política és inacceptable, perquè els mercats fan pagar primes per interessos de deute que no es corresponen a la voluntat d'ajust. Restaurar la confiança dels mercats financers requereix que els principals actors polítics europeus, liderats per Berlín, assumeixin responsabilitats històriques i reconciliïn la economia i la política. Alemanya no pot donar gat per llebre.

Podríem mirar cap un altra costat, o simplement parlar de les coses immediates que passen a casa nostra. Però la globalització ha fet el món encara més petit i tot en el que ell passa ens afecta a nosaltres i al nostre futur.

I és que per molt que vulguem reduir la dependència de l'exterior, aquesta hi és i ens arrossega en els moments negatius i ens impulsa en els positius. Les decisions que es prenguin a Brusel·les, París o Berlín tenen també un impacte directe i important a Andorra, perquè aquesta interconnexió anomenada globalització fa que la sortida de la crisi, la nostra, estigui lligada a que països con Espanya i Europa en general aturin la caiguda lliure.

Per a més informació consulti l'edició en paper.