Les Jornades d'Innovació Empresarial han estat importants pel debat fluid que ha provocat. Una batalla dialèctica a totes bandes en el que, en el fons, es trobava si necessitem tècnics o polítics, innovació o revolució, submissió o entusiasme, cara o creu d'una realitat en blanc i negre.

Per més que es venguin llibres o es multipliquin els programes de televisió que emparen i defensen el «pensament positiu», que en realitat hauríem de definir com a «pensament màgic», és molt difícil observar la crisi econòmica com una opció superadora, tal com alguns oradors intentaven defensar. No creiem que la «destrucció creativa» pugui beneficiar a tots, en tot cas únicament als que puguin superar i sobreviure a la situació. Són milers els ciutadans que es van quedant a la vora del camí, com a conseqüència d'una cultura que va crear un fals estat de benestar, poca feina i jubilacions anticipades. Amb una perspectiva així l'esperit emprenedor evidentment que és necessari, encara que només sigui com a contrapartida d'aquesta cultura de l'oci i sofà que una part dels principals inversors cultiva, i per la que vol la màxima rendibilitat i seguretat i per això els fluxos dels mercats financers.

Les crisi efectivament serveixen per fer canviar les coses i això només es pot fer amb noves polítiques, unió i esforç. Sense polítics no hi ha política ni canvi, i sense visió empresarial és difícil el progrés. Però tot ha d'anar conjuntat i amb un esforç comú.

La periodista Barbara Ehrenreich en el seu magnific llibre Somriu o mor explica que a molta gent a la que han tret del treball i es troben a l'atur, el que vol dir que van costa avall i sense fre pel camí de la pobresa, no se'ls hi pot dir que han de veure la seva situació com una «oportunitat» per buscar i millorar una feina inexistent. Manifestar que pensar en positiu fa que et sentis millor al temps que busques feina, i que aquest tràmit pot acabar més feliçment que abans, és un pur sarcasme.

L'atur multiplica la pobresa i crea nous elements de desigualtat. Els pobres són cada vegada més pobres perquè han perdut benestar i els sectors més afectats per la crisis són els més vulnerables per l'atur.

Enfront de la voluntat emprenedora ha de subsistir la voluntat de creació de llocs de treball. Són difícils a casa nostra les grans empreses, però sí que és factible buscar els camps idonis perquè cada empresari proporcioni almenys un lloc de treball. A la vegada les polítiques públiques no saben adaptar-se a la nova situació ni al risc que això comporta. La recuperació ha de partir del canvi polític en el model i de la gestió eficient dels sectors públics i privats.

Per a més informació consulti l'edició en paper.