L'economia del totxo, que va marcar decisivament uns anys molt importants en l'economia andorrana, ha quedat aturada en sec i amb poques possibilitats de recuperació a curt termini.

Aquest fet inqüestionable ha portat l'efecte dominó d'un fort índex d'aturats, molts dels quals han marxat del país al no tenir una feina assegurada. El problema social és important perquè una gran part d'aquesta mà d'obra no tenia altra qualificació professional i és difícil trobar feina en altres sectors. El Servei d'Ocupació treballa en la mesura de les seves possibilitats, però els resultats no són els desitjables per les dificultats que comporta. La Formació Professional, tantes vegades reclamada, ens ha agafat en molts aspectes desprevinguts i el reciclatge a través de l'educació no té els efectes desitjats per tot tipus de problemes, tant dins del sector públic com del privat.

Oficialment anem remuntant la crisi, però l'atur deixa l'horitzó de la recuperació encara en una visió molt llunyana. Es demanen inversions públiques, però aquestes són difícils amb la política de restriccions imposada per cobrir dèficits. El sector que més va contribuir a treure en el seu moment el país de la crisi és el que ara es troba més afectat i pel moment no es veu que tingui la capacitat de recuperació que es necessitaria. Els principals perjudicats han estat els joves, que veuen difícil, malgrat la seva capacitat en formació, aconseguir la primera feina laboral.

Parlem de la necessitat de la reforma laboral. En realitat aquesta és una petició que fa molt de temps que es planteja i encara no s'han donat els passos importants que es necessiten. El que en el terreny empresarial s'ha treballat, no s'ha fet el mateix en el sector laboral.

Ara més que mai és necessari que els factors de producció, capital i llocs de treball es posin a funcionar a ple rendiment al llarg d'un temps per intentar omplir les plantilles i aconseguir aquesta recuperació. Sense un equilibri laboral el problema té una molt difícil solució i el que és més important, pot contribuir decisivament a un desajust social de conseqüències difícils de precisar, però sens dubte molt importants.

La reactivació passa per un consens social que eviti un panorama cada vegada més problemàtic. És una feina urgent que no pot esperar.

Tanmateix, dins d'aquesta escenari tan complicat, ahir el Govern feia pública l'arrencada de 25 noves empreses gràcies als préstecs preferents, el que demostra que també en temps de crisi és possible fer viables els negocis.

Per a més informació consulti l'edició en paper.