El que ha passat a les eleccions generals d'Espanya és una repetició dels moviments polítics i canvis en els últims temps. La crisi s'ha portat per endavant a tots els caps d'Estat i Governs –culpables o innocents, el temps ho dirà– que van tenir que gestionar els problemes conjunturals, en una lluita desigual entre el capitalisme de mercat financer i la visió política no sempre adequada al temps que estem patint. Fins a 16 màxims dirigents polítics –de tots els colors i tendències– han caigut víctimes d'una crisi en la que tots volen donar receptes, però que fins ara no es troba solució.

L'èxit aclaparador de Mariano Rajoy a Espanya té molta relació amb el que va passar amb Toni Martí a casa nostra. És probable que algunes circumstàncies siguin diferents, però el corrent generalista que es pateix a tota Europa arrasa el que troba per davant. Serà important veure els esdeveniments que a partir d'ara iniciaran els nostres veïns del sud, per comprovar en què ens pot afectar i quines lliçons podem treure –salvant distàncies– per al nostre profit.

La secretària general del PP, Dolores de Cospedal, ha manifestat categòricament que es troben en «el primer dia del final de la crisi». Pensem que això és el que desitgen la majoria dels seus votants i els que no ho han fet, però ara depenen de la seva gestió. Ara serà el moment de conèixer quins projectes tenen i com desenvolupar-los. A la vista de les propostes podrem imaginar el resultat futur. És exactament el que ens va passar a nosaltres amb el triomf taronja.

Una circumstància comprovem nosaltres ara i començaran a conèixer els espanyols a partir d'avui. Que si bé és cert que la majoria és molt ampla, el marge de maniobra no és massa gran i està limitat de manera molt important als dictats econòmics no de la Unió Europea, sinó a l'eix que formen Alemanya i França, o a la política de dos velocitats, però amb una obsessió pel deute públic que comença a ser preocupant.

La responsabilitat de qui guanya per majoria és molt gran, perquè accepta un compromís en correspondència al nombre de vots obtinguts. Però això que pot ser la base de la gestió i una arma contra la demagògia populista o els corrents ultraconservadors, també és una espasa pendent que pot caure si les coses no surten com tots esperen. Són moments de treball col·lectiu i no partidista. És hora de conservar els valors i avenços adquirits i saber administrar en funció del futur i no del present rabiós únicament. Cal invertir, però necessitem pagar el que gastem de la millor manera que es pugui. Sobretot hem d'establir la igualtat davant la divisió regnant. No és el moment per a l'oratòria, sinó per a la feina ben feta. A nivell de govern i també d'oposició.

Per a més informació consulti l'edició en paper.