Repassar tot el que s'ha dit en el primer dia de campanya no aporta massa novetats. El discurs és repetitiu gairebé en la seva totalitat i només algunes petites espurnes poden donar una llum escassa o una mica de calor a una cursa que comença tímidament i amb un final incert.

La idea de l'austeritat sembla ser el denominador comú de totes les formacions. La gestió eficaç, l'arma que esgrimeixen amb no massa doctrina al darrere. Pertànyer al grup dels escollits és el que tots pensen i defensen. Massa candidats per a tan poques cadires. Opinions generalistes sobre un país que ha canviat molt –malgrat segueixi sent igual de petit geogràficament– i que els candidats el fotografien sense gran angular, motiu pel qual en capten només un tros molt concret: l'espai dels votants oblidant a la resta. És el que hi ha, perquè ningú fins al moment ha tingut la valentia de fer canviar les coses.

Ahir, mentre uns feien campanya, els lusitans defensaven la seva presència al país i el espanyols meditaven sobre el missatge d'uns, l'oportunisme d'uns altres i la callada per resposta en matèria de programa i solucions per part d'aquells que diuen ser el canvi. La paraula «canvi» està massa gastada de tan repetida.

El cert, però, és que tots esperem un canvi. No queda tan clar si serà per a millor o pitjor. Un canvi que doni confiança. Davant dels projectes que han demostrat al seva ineficàcia, hem de saber buscar sortides imaginatives que ajudin a tots en el futur.

Lamentem que, també aquesta vegada, la majoria de la població no pugui votar, no per al país, sinó a nivell local per defensar el lloc en què viuen, treballen i cooperen. Els país és quelcom més que els votants, perquè sense la resta no seria el que és. El resultat és que uns no tenen drets i els altres fan i desfan en nom de tots. Fins ara no sentim parlar dels residents i pensem que tenen tot el dret, també ells, a saber quin ball els toca, perquè acostuma a ser sempre el més feixuc i el menys agradable. Aquestes eleccions són una mica més que unes comunals. Marquen i defineixen un futur en el que tots estem integrats. Seria bo tenir consciència de país –en el que tots hi som– per tal de potenciar el campanars que, ara més que mai, haurien de fer un toc a l'entusiasme i la confiança en el futur, de la mà de tots.

Si l'acció política és procurar el benestar col·lectiu, pensem que ara mateix uns –els que no voten– ho tenen més magre que uns altres –els que sí–; per això a alguns no els queda més remei que marxar havent deixat tot el seu esforç al país o bé esperar que algun dia, ¡ai!, puguin fer una cosa tan justa com és votar almenys en les eleccions locals i comprovar que també es compta amb ells.

Per a més informació consulti l'edició en paper.