La cursa ha començat. Sembla que tot segueix igual, però aquesta vegada seria desitjable que no fos així. Partim d'una sortida en la que no s'esperava. Es pensava que el mapa polític es concentrava amb una idea de país més forta que alimentés a la vegada als comuns. No ha estat així i les moltes llistes poden fer variar de manera important els resultats.

Moltes llistes –Canillo és l'excepció, i a la vegada constitueix una singularitat– i en el fons una identitat de criteris comú en moltes d'elles. Diferenciar uns i altres només es pot fer per les sigles dels grups constituïts o bé pels noms i cognoms dels que hi figuren al front de les mateixes. Es busca més a la persona que no pas el que pugui fer. Vivim encara una democràcia feble en el que les idees és el de menys. Alguns poden defensar que el coneixement de les persones facilita la confiança. És cert. Però en la majoria dels casos el que poden fer uns i altres és ja conegut i l'interrogant es troba en qui espatllarà la victorià a l'altre, que no pas en allò que hauria de ser buscar el millor per al poble.

Els partits polítics no estan tots definits –el PS seria en tot cas el més avançat– perquè el grup majoritari al Consell hauria de consolidar la feina feta i a la vegada els socialdemòcrates iniciar el camí de la recuperació. El panorama no està massa clar i les incògnites en alguns comuns poden ser decisives, d'un canvi o una consolidació.

La capital és el primer gran repte amb una divisió de forces evident. Escaldes consolida la influència de Toni Martí. Sant Julià de Lòria segueix sent –malgrat l'aliança feta– un mapa polític diferent a la resta i enquistat en ells mateixos. Canillo podria representar la doble tendència i no ha estat així. La Massana és la gran sorpresa i el territori en el que les especulacions són més fortes. A Encamp no se sap, ara mateix, si tindrem canvi o seguirà igual. Finalment, Ordino és un altre front de batalla, però dins d'una tònica que en els últims anys ha estat la general.

És molt aviat per fer prediccions que, per altra part, mai ens agrada fer, perquè no deixa de ser futurisme en un món polític tan canviant en el que tot pot passar. Els resultats fixaran si podem pensar en un nou avenç en l'articulació de les Administracions o bé continuarem amb una idea de país encara no consolidada i set governs parcials manats pels poders familiars de sempre. Queden menys de dues setmanes per al 4-D i la grandesa de la democràcia és que els electors tenen la paraula, especialment en unes parroquials on la política és més propera als ciutadans.

Per a més informació consulti l'edició en paper.