El Consell de Ministres espanyol –el darrer que se celebra abans de les eleccions generals que tindran lloc diumenge al país veí– va donar llum verd ahir a l'acord de trasllat de residus entre Espanya i Andorra. D'aquesta manera, l'únic que queda pendent és un tràmit purament formal: la signatura del conveni.

Des de la Moncloa s'informava ahir mateix que és la posada en marxa del Centre de Tractament de Residus de la Comella, a finals del 2006, el que permet ara el trasllat de residus provinents d'Espanya perquè siguin incinerats aquí a Andorra. I altra vegada, tal com insisteix el ministre de Turisme i Medi Ambient, Francesc Camp, i com va recordar la consellera demòcrata Sílvia Calvó durant l'última sessió del Consell General , es parla de «valorització energètica».

És la Directiva europea 2008/98 la que prioritza la incineració, entesa com a valorització energètica dels residus, per davant d'altres tractaments finalistes, com ara l'ús d'abocadors, per a l'eliminació de les deixalles. Ara bé, per molt que sigui Europa qui avala d'aquesta manera la incineració, convé recordar que aquesta consideració no va estar exempta de polèmica, ja que hi va haver grups ecologistes i partits polítics que s'hi van oposar amb contundència.

També és cert que la directiva en qüestió fixa que, abans dels 2020, als països de la Unió Europea, la reutilització i el reciclatge hauran d'abastar com a mínim el 50% del pes global dels seus residus. És a dir, millor incineració que abocament, però amb un elevat percentatge de reutilització i reciclatge de materials com ara el paper, els metalls, els plàstic i el vidre dels residus domèstics. La bona notícia és que aquí, tot i no ser un Estat membre, s'estan assolint els percentatges de la directiva, amb una única nota negativa, que és la de la separació dels envasos per al seu posterior reciclatge.

Però tornant a la incineració: el concepte de «valorització» dels residus fa referència a l'obtenció d'energia a partir de la crema de les deixalles. És ben veritat que el Centre de Tractament de Residus permet obtenir electricitat, però les seves emissions, per molt que estiguin clarament per sota del llindar establert també per Europa, sempre seran sobreres. Dit d'una altra manera: si tots els materials es reutilitzessin i es reciclessin, i si la matèria orgànica se separés i acabés en plantes de compostatge, ens podriem estalviar la incineració i les seves conseqüències. No hi ha cap motiu d'alarma, ¿però no seria millor que, en un futur, un cop amortitzat el forn de la Comella, ens poguéssim estalviar els fums?

Per a més informació consulti l'edició en paper.