En la darrera sessió del Consell General es va viure un debat bastant surrealista, en el sentit que Andorra necessita alimentar el Centre de Tractament de Residus per assegurar-ne el bon funcionament i la rendibilitat, i paral·lelament no pot resignar-se a abandonar les polítiques per fomentar els bons hàbits entre els ciutadans a través de la recollida selectiva.

Sembla i és una situació contradictòria de difícil solució. El nou forn va ser dissenyat per a una població que no era real, unes perspectives de creixement que han estat a l'inrevés, i un constant augment del nombre de visitants. Res d'això ha estat així, i Andorra ha passat de ser un país exportador de residus, a necessitar importar-los de Catalunya, més concretament de les comarques veïnes.

Paral·lement ja fa anys que s'està treballant en polítiques de reciclatge i de recollida selectiva. Precisament ahir el ministre de Turisme i Medi Ambient, Francesc Camp, i el director de Medi Ambient, Marc Rossell, van presentar els resultats de l'estudi de caracterització dels residus i de l'enquesta realitzada pel CRES sobre els residus, unes dades que permetran avaluar el rendiment actual i poder fixar els nous objectius per a la revisió del Pla Nacional de Residus 2012-2016.

L'estudi té aspectes positius i negatius. D'una banda els nivells de recollida selectiva de paper i cartó i de vidre es troben a nivells superiors als que marca el llindar europeu, amb un 70% de vidre, i un 65% de paper i cartró. En canvi, pel que fa als envasos, però, el percentatge de recollida selectiva a Andorra és del 12,6% mentre que l'objectiu europeu és del 22,5%. Són xifres que s'han de llegir amb generositat, ja que Andorra s'hi va sumar al carro de les polítiques de reciclatge bastant més tard que els països del nostre entorn, i les dades assolides són destacades, però també cal aplicar un major grau d'exigència pel que fa als envasos i, sobretot, als residus de matèries orgàniques, on el reciclatge és pràcticament inexistent. De fet, el 65% del que es llença a l'escombraria podria ser reciclat, un gest que no només té un valor purament econòmic, sinó mediambiental. Gairebé tot és pot reciclar, i per tant els recursos del Planeta no patirien l'excés de consum.

La participació dels comuns tampoc es pot deixar de banda. Sense aquesta implicació la bona nota d'Andorra no hi seria. El Pla Nacional de Residus 2012-2016 va per bon camí per aconseguir els objectius marcats. La població no només està ben informada, sinó que ha anat adquirint els hàbits necessaris perquè el reciclatge deixi de ser vist com un fet poc habitual.

Per a més informació consulti l'edició en paper.