No es pot negar l'estranyesa davant les filtracions aparegudes sobre la ràdio-televisió pública. Més encara quan qui ha de decidir manifesta que no ho té tot decidit. Vivim un ambient autènticament surrealista marcat en una sola direcció a nivell de comunicació, i amb uns objectius que no queden massa ben definits i dels que més val no endinsar-se massa per evitar mals pensaments. Sí que tenim molt clar que aquesta perseverança en remenar en una ferida que fa temps està oberta, només condueix a provocar un clima de malestar que es podria evitar, precisament per buscar la millor sortida al problema. Si els periodistes no sabem defensar-nos, ho tenim malament en un món actual no precisament favorable a la independència informativa. Per tant demanaríem als filtradors que es posin tranquils, que no contaminin i deixin fer.

Nosaltres defensarem sempre la televisió pública i destaquem que quant més augmenti la seva independència, menys diners aconseguiran. El resultat pot ser que moltes desapareguin, però les que quedin poden ser model. En el cas d'ATV es podria aconseguir no el tancament, sinó un desenvolupament d'acord amb les necessitats i sobretot amb el model que es vulgui adoptar. La primera decisió és política. La segona ha de ser d'un necessari ajust econòmic. La tercera ha de venir marcada, d'acord amb objectius i pressupostos, per un clar protagonisme dels professionals de la comunicació.

Una televisió de país ha de ser la pantalla que projecti el mateix, d'acord amb les seves circumstàncies, característiques i possibilitats. Però ha de ser nacional i no local, malgrat que en la seva configuració s'adoptin projectes propis d'un país petit com és Andorra.

És un error exigir únicament als mitjans públics nivells de qualitat informativa i deixar de banda altres aspectes com són la defensa de la llengua, una programació de qualitat i una defensa de la cultura. Això costa diners, és cert. Si cal estalviar la part més important és conservar els professionals que fan possible aquesta informació variada, programació escollida i cultura –concebuda com a qüestió social– per promocionar en el dia a dia. No es pot marcar una línia divisòria en el que uns estiguin en un costat i altres en un altre. La feina ha de ser racionalitzada, però d'acord amb les exigències que patim. Busquem les millors solucions i deixem de provocar núvols turmentosos quan més serenitat es necessita. Primer projecte, i desprès acció executiva, però no a l'inrevés. I en aquest projecte ha d'estar l'acomodació dels mitjans públics i els privats, perquè tots som necessaris i també tots podem reclamar la part dels ajuts que el sector públic atorga.

Per a més informació consulti l'edició en paper.