Era de preveure. El projecte de llei de modificació de la llei de la CASS, tal com el va presentar dimarts la ministra de Salut i Benestar, Cristina Rodríguez, ha encès l'oposició. El Govern d'Antoni Martí havia anunciat un paquet de mesures «urgents» en espera d'una reforma amb profunditat de la llei de la CASS, que teòricament s'ha d'abordar des d'un pacte d'Estat. Com a mínim, així s'hi va comprometre el mateix cap de Govern en el debat d'investidura.

El que passa és que, fins fa un parell de dies, semblava que aquestes mesures urgents servirien exclusivament per solucionar les mancances que s'han fet evidents des que va entrar en vigor l'actual llei de la CASS, l'1 de novembre de 2009, relatives a la cobertura dels estudiants majors de 25 anys, la dels desocupats involuntaris majors de 18 anys i la cotització dels autònoms. La sorpresa ve quan la ministra Rodríguez anuncia altres mesures, que passen per modificar els percentatges de reemborsament dels medicaments o la congelació de prestacions.

Des del Govern, l'explicació és que es tracta de decisions necessàries per «salvar l'estat del benestar», tenint en compte que la CASS acumula un dèficit de 40 milions d'euros. Pel seu cantó, el Partit Socialdemòcrata, en veu del president del seu grup parlamentari, Jaume Bartumeu, parla de «campionat de la retallada». Ells asseguren que, en cap cas, no havien entès que les mesures urgents que els havia anunciat prèviament el cap de l'Executiu serien d'aquest abast.

El que està clar és que els ànims estan crispats per les dues parts. Martí insta Bartumeu a ser «més productiu» a l'hora d'intentar salvar la CASS de la situació crítica en què es troba. Els socialdemòcrates es neguen a fer-se corresponsables de les «retallades» anunciades, a haver-les d'assumir en pro d'un pacte d'Estat que, ara per ara, és una declaració d'intencions i poca cosa més.

Els posicionaments, avui, no podrien estar més distanciats. Amb aquest punt de partida, i tenint en compte que el projecte de llei pel qual s'aprovaran totes aquestes mesures encara s'ha de debatre al Consell General –un escenari procliu a la confrontació política–, es fa difícil augurar un acostament en un futur pròxim.

I així i tot, seria desitjable que, efectivament, demòcrates i socialdemòcrates abordessin conjuntament l'elaboració d'una nova llei de la CASS, que defineixi el model de Seguretat Social que volem per al país i que garanteixi, a la vegada, la sostenibilitat econòmica del sistema. Per això caldria que absolutament tot es pugui posar damunt la taula i que no hi hagi res definitivament irreversible.

Per a més informació consulti l'edició en paper.